Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
Sant Mer (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG746523 JAA-MLlC Història Hom no ha pogut trobar cap document que parli d’aquesta església, tot i que, amb seguretat, existia en època romànica, tal com demostra l’estil de la seva fàbrica Juntament amb la de Sant Joan, pertany al poble de Peradalta, que l’any 1352 tenia cinc focs i el 1698 era lloc reial ASA Església La capella de Sant Medir és un senzill…
Domus de Conanglell (les Masies de Voltregrà)
Art romànic
S’aixeca en una gran recolzada que fa el riu Ter, enfront de la vila de Torelló Pels anys 1125 i 1126 el lloc és esmentat com a vila i com a puig de Conangulo N’eren senyors el senescal Guillem Ramon, la seva muller Beatriu de Montcada i el germà d’aquell, Ot El 1139 el senescal, Guillem Ramon, amb el seu germà Ot, i el seu fill Guillem donaren la torre de Conanglell a Bernat Ermengol de Freixenet Per successió dels Freixenet d’Alpens la domus passà a Saurina de Manlleu, que era filla de Bernat de Manlleu i de Saurina de Freixenet, que estava casada amb Ramon de Malla L’any 1233…
Luxor

Vista nocturna del temple de Luxor
© JoMV
Temple egipci d’època faraònica, construït durant la dinastia XVIII, situat al poble modern del mateix nom, a la vora oriental del Nil.
Obra cabdal de l’arquitectura del Regne Nou, la seva construcció és deguda a Amenofis III i a Ramsès II, que n’amplià la part davantera Originalment era unit a Karnak per una via d’esfinxs, alguna de les quals encara es conserva Hom hi celebrava la festa de l’Opet, en el decurs de la qual hi eren traslladades pel Nil, des de Karnak, les estàtues de la tríada tebana Amon, Mut i Khonsú La part del temple construïda per Ramsès II comprèn un obelisc de 25 m l’altre s’aixeca a la Place de la Concorde, a París, un gran piló o porta monumental 65 m de llarg decorat amb relleus que…
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
Tríptic de la Redempció (Vallespir)
Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals totalment obert fa…
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts…
Sant Joan d’Entrevalls (Toès)
Art romànic
Situació Vista aèria del despoblat d’Entrevalls, en primer terme, a les envistes dels Banys de Toès, a segon terme, indret a prop del qual es creu que hi havia hagut el monestir de Sant Andreu d’Eixalada ECSA - F Tellosa L’antic llogaret d’Entrevalls, centrat per l’església de Sant Joan, és al cim d’un contrafort entre dues valls, d’on li prové el nom, a 1 132 m d’altitud Des d’aquest indret es domina perfectament la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 23” N - Long 2° 14’ 24” E S’hi arriba per un camí costerut, no apte per a vehicles, que parteix de l’església de Sant Genís de…
Sant Esteve d’Esclanyà (Begur)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és el temple parroquial del petit poble d’Esclanyà, que és situat al costat sud-oest del terme, en un terreny accidentat pels contraforts del massís de Begur Mapa 335M781 Situació 31TEG147422 Esclanyà es troba a mà dreta de la carretera que va de Begur a Palafrugell, a 5 km del seu cap de municipi i molt més a prop de Palafrugell MLIR Història L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és esmentada l’any 1280 amb el nom d’“ ecclesie de Asclayano ” i, posteriorment, al segle XIV amb el de “ sancti Stephani de Sclaiano ” Església Un aspecte de l’interior…
Almenara Alta
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), situat als vessants meridionals de la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió.
Es troba a 7 km d’Agramunt, al peu de la carretera a Bellpuig el canal d’Urgell passa per sota mateix de les cases L’estructura urbana és formada per algunes edificacions a l’entorn de la placeta rectangular oberta només per la banda de migdia La festa major s’escau l’1 d’agost Al cim de la serra d’Almenara, damunt el poblet, s’aixeca la torre de guaita o defensa dita el Pilar d’Almenara Aquest terme, de gran valor estratègic en aquesta primera època medieval, sobre la Ribera de Sió i el Pla de Mascançà, fou conquerit per Armengol IV, com Agramunt, el 1070 El 1139 Ramon Arnau rebé del comte…
Catalunya màrtir
Cinematografia
Pel·lícula del 1938, Documental, 25 min., dirigida per J.Marsillach [compilador].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina