Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
El marc geogràfic del romànic del Gironès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Carles Rahola i Llorens

Carles Rahola i Llorens
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Literat, publicista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…
, ,
Santa Maria de Malanyanes (la Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Capella molt refeta amb alguns murs d’època romànica com aquest sector de la part de migdia, amb una finestra de simple espitllera V Angulo La capella de Santa Maria de Malanyanes és situada dins el terme de la Roca del Vallès, a la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes Mapa L37-15393 Situació 31TDG463046 Per accedir-hi cal agafar el tercer carrer que surt a mà dreta dins de la carretera que passa per Santa Agnès de Malanyanes direcció la Roca-Cardedeu, en el qual hi ha un indicador amb el següent enunciat Ermita de Malanyanes Un cop en aquest carrer s’ha de passar per la masia de…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el…
Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista de l'interior de l'església, amb la capçalera al fons F Baltà L’església de Sant Cebrià de Lledó és el temple parroquial del poble d’aquest mateix nom —actualment deshabitat—, format per un conjunt de masies entre el puig d’Arques i Santa Pellaia, en plena serra de les Gavarres El lloc és conegut popularment com “els Metges”, a causa de la veneració dels sants Cosme i Damià a l’església parroquial i a l’aplec que s’hi celebra el dia 27 de setembre Mapa 334M781 Situació 31TDG975405 Per arribar-hi hi ha diversos camins, cap dels quals es troba en bon estat El més utilitzat, des…
arbre

Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
quermes
Entomologia
Gènere d’homòpters de la família dels còccids d’uns 3 mm de longitud, de cos globulós i segments espinosos, que habiten sobre diverses plantes, com el garric i l’alzina, dels sucs de les quals s’alimenten.
Les femelles porten la posta sobre el dors, coberta per un revestiment corni Del cos dels quermes, sobretot de l’espècie Kvermilio o Kilicis , que habita sobre els garrics, hom treia un colorant vermell
borra
Inflorescència de flors aclamídies i poc acolorides però amb aspecte pilós a causa, en bona part, dels llargs estams ben aparents per la manca de calze, pròpia de diversos arbres com l’alzina, l’àlber, el castanyer, etc.
Montgat
El nucli de Montgat arrecerat al turó del mateix nom
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, al límit amb el Barcelonès, que forma part de la conurbació de Barcelona.
Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina