Resultats de la cerca

Situació Magnífica Torre circular adossada a un edifici tarda que fou la torre mestra d’aquest desaparegut castell ECSA-J Bolòs D’aquest antic castell només n’ha pervingut la torre Pertany al municipi d’Estaràs per pocs metres, ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, a ponent La torre s’aixeca a l’extrem d’un petit esperó delimitat per dos modestos barrancs, al mig d’un caseriu, vora l’església romànica de Sant Pere Mapa 34-14 361 Situació 31TCG655209 Des de Sant Ramon cal agafar la carretera de Calaf Al cap de poc més de 500 m es veu a la dreta la torre medieval Cal agafar el…

Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa 32-15 388…

Situació Basament d’una torre que formava part del recinte del castell, un dels vestigis més vistents que resten d’aquesta fortalesa ECSA-JI Rodríguez Aquesta fortificació és situada en un tossal cònic prop del petit nucli de la Saida o Almacelletes, 5 km a l’est d’Almacelles Al peu del pendent occidental hi ha un camp de tir i al cim hi ha una antena amb la corresponent caseta de control Per a construir-la fou necessària l’obertura d’una pista fins a dalt de tot Mapa 32-14 359 Situació 31TBG928217 S’arriba a Saida o Almacelletes per una pista sense asfaltar Uns quants metres abans d’arribar…

Situació Una vista de l’interior de la nau vers ponent Hom hi pot veure diverses modificacions campanar d’espadanya, porta d’entrada i finestres que la flanquegen J M Melció Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Montros, al cim del Mont-ros, a 632 m d’altitud, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, són situades a l’extrem oriental del terme, dintre la parròquia de Begudà Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Per anar-hi hom pot agafar el mateix camí que hem indicat per arribar al castell de Mont-ros, prop del qual hi ha l’església Història D’aquesta església,…

Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…

Exemplars de brema comuna Abramis brama a dalt, i de brema blanca Blicca bjoerkna , a baix, en què es pot apreciar el característic cos alt i comprimit lateralment, amb el cap petit amb relació a la resta del cos d’aquests ciprínids Biopix /Jens Christian Schou La brema comuna Abramis brama i la brema blanca Blicca bjoerkna són dos ciprínids natius i d’àmplia distribució a la major part d’Europa i l’oest d’Àsia, però no són espècies pròpies de la península Ibèrica Tot i no ser apreciades per la pesca esportiva, els últims anys han estat introduïdes en diferents punts dels…

Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i…

La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle, Vršovice, Zižkov, Libeň i…

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…

Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…