Resultats de la cerca
Es mostren 1749 resultats
La mina de la riera de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Una de les dues boques d’entrada a la mina, encara en ús al segle passat ECSA - J Bolòs Mina, o túnel, situat a la riba esquerra de la riera de Banyeres, prop del Mas Roig Una de les seves boques d’entrada és al costat de la riera i l’altra al pla que hi ha darrere del mas Mapa 35-17447 Situació 31TCF792688 S’hi pot anar des de Banyeres, agafant una pista asfaltada que passa pel costat del restaurant del Bosc, o bé des de Saifores A sota del Mas Roig, a la banda de dalt de la carretera, al costat del pontet que travessa la riera, hi ha l’entrada inferior de la mina JBM-JJBR-RMUC-JARN…
La Tène
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.
Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…
estelada

Les dues banderes estelades
Nom amb el qual hom designa la bandera de l’independentisme català.
Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la…
micènic
Lingüística i sociolingüística
Llengua en escriptura sil·làbica emprada a Grècia (continent i illa de Creta) entre els s. XV i XII aC.
Resulta de la simplificació del minoic A, llengua fins ara no identificada, i és conservada en diverses tauletes d’argila, trobades a Tebes, a Pilos i a Cnossos, publicades el 1939 per Bennet i desxifrades el 1953 per Ventris i Chadwick El grec en què són escrites és molt arcaic i sembla emparentat amb allò que més tard seran els dialectes arcadi i xipriota Actualment no és acceptada la tesi de Georgiev que veu en el micènic com una mena de koiné feta de trets jònics i eòlics Pel que fa a l’adaptació de la llengua grega a l’escriptura, cal dir que és molt imperfecta les líquides l i r es…
Martirologi d’Ató (Ms. 128b)
Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un error,…
Mare de Déu de la Vilavella de Basturs (Isona)
Art romànic
Situació Vista dels murs interiors de la nau amb els arcs formers de reforçament del mur nord, l’arrencada dels arcs torals i l’inici dels absis Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Vilavella són al cim d’un serrat al nord del poble de Basturs Mapa 33-11252 Situació 31TCG355713 Per anar-hi cal sortir de Basturs, des d’on es veuen les ruïnes de l’església, per una pista que porta a uns camps d’ametllers al peu del serrat Des d’aquest punt i sense un camí determinat, cal pujar al cim on hi ha l’església, en mitja hora de caminada JAA Història No ens han arribat notícies…
Mecanismes de l’acció immunitària
Fisiologia humana
Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…
llengües eslaves
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu.
Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies Llur escriptura més característica és la ciríllica Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríllic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia el búlgar, d’…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que…
Alterum Chronicon Rotense
Historiografia catalana
Cronicó conegut també com a Chronicon Rotense-II, per diferenciar-lo d’un Chronicon Rotense-I, tots dos publicats per Jaume Villanueva (Alt. Chr. Rotense a Viage literario, XV).
Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc temps després…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina