Resultats de la cerca

En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic…

Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com Tangerine…

Obligat pel seu pare a estudiar medicina, aviat ingressà al conservatori de París, on es féu notar perquè rebutjava les formes tradicionals de la música Això el perjudicà per a l’obtenció del premi de Roma, que finalment aconseguí el 1830 Aquell mateix any estrenà Symphonie fantastique Després d’una estada a Itàlia, exercí com a crític musical a Le Journal des Débats La seva música no atreia el públic Benvenuto Cellini fracassà al Théâtre de l’Opéra 1838, i les comandes oficials Requiem , 1837 Symphonie funèbre et triomphale , 1840 passaren desapercebudes Gràcies a una donació de Paganini…

Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès amb una …

Amb només divuit anys, fou contractat per l’empresa elèctrica Egger, on aviat ocupà càrrecs a la direcció Simultàniament, cursà estudis a la Universitat Imperial Tècnica, que el 1917 li atorgà un doctorat honorífic El 1987 desenvolupà un motor elèctric, i dos anys després construí el primer automòbil elèctric de la història, el C2 Phaeton, per a l’empresa Jacob Lohner El 1906 s’incorporà a Austro-Daimler, empresa de la qual, el 1916, esdevingué director general, i el 1923 a la companyia Daimler, amb seu a Stuttgart L’any 1931 creà la seva pròpia empresa,  Porsche GmbH , per a la construcció…

Estudià a la Universitat de Colònia, i es doctorà amb una tesi sobre les connexions entre poesia i teologia Coneguda per les seves tesis contra la guerra de Vietnam, del 1968 al 1972 organitzà, juntament amb el seu segon marit, les Politisches Nachtgebet ‘nits de pregària i política’ Ensenyà teologia sistemàtica a la Union Theological Seminary de Nova York 1975-87 L’any 1994 fou nomenada professora honorària de la Universitat d’Hamburg Fou la creadora del terme cristofascisme i és autora de diversos llibres, entre els quals Suffering 1975 i Creative Disobedience 1995

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de Heidelberg, del qual…

Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats De la seva producció,…

El seu treball inclou l’accionisme i la realització de films experimentals, i també desenvolupa una tasca com a teòric d’art i curador d’exposicions La seva formació inclogué estudis de literatura, medicina, lògica matemàtica i filosofia Proper a l’accionisme vienès, realitzà accions especialment al final dels seixanta i durant els setanta Al principi dels vuitanta exercí com a professor, primer a Kassel, després a Halifax i en 1985-89 a la Universitat de Buffalo Entre el 1989 i el 1994 fou director d’estudis a la Städelschule de Frankfurt Assessor artístic en diversos centres, dirigí el ZKM…

Professor a l’Institut Politècnic de Riga 1900, a la Universitat de Rostock 1919-34 i a la de Tübingen des del 1947, treballà en estereoquímica i descobrí la regla i la inversió que duen el seu nom