Resultats de la cerca

Fou catedràtic de geografia econòmica a l’Escola de Comerç de Saragossa, Palma i València Cavaller de l’orde de Sant Joan, formà part de diferents institucions acadèmiques com la Real Academia de la Historia, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o el Centre de Cultura Valenciana Com a investigador, s’especialitzà en l’estudi de l’evolució històrica de Palma i en l’anàlisi d’alguns dels seus elements més representatius com ara Can Berga o la Font de les Tortugues També escriví una història del monestir de Pollença Entre la…

Aquesta fortalesa i el seu terme formaren part, com bona part dels castells veïns, del comtat de Berga o la marca del comtat de Cerdanya En el testament del comte Guifré II de Cerdanya del 1035 consta que deixava al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la seva marca, que incloïa entre d’altres el castell de Gospí El castell donà nom a una família de castlans que participaren al costat del comte d’Urgell en les campanyes d’ocupació de Gerb i Balaguer En el fogatjament de 1365-70 consta que Gospí estava en condomini de l’Església i de Pere Galceran de Calders, donzell El 1394 el rei Joan I va…

S'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies la Mata, la Conera, el Llopard, Casadevall, la Boixeda i la Sala, antiga casa forta als peus de Puig-l’agulla La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell L’església Santa Maria, que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021 fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i…

Les forces carlines catalanes constitueixen la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita més tard Junta de Berga

A tretze anys es proclamà campió del món infantil, a l’Argentina, i esdevingué l’únic escaquista català guanyador d’un títol mundial El 1993 conquerí el Campionat d’Espanya absolut, i fou subcampió el 2001, darrere el també català Miquel Illescas Ha representat Espanya en un Campionat d’Europa per equips 1999 i en quatre Olimpíades d’escacs 1990, 1994, 1998, 2000, on ha totalitzat 16 punts de 33 partides 48,5% Obtingué el títol de Mestre Internacional 1991 i el de gran mestre 1999 El 1990 fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Impulsor de l’atletisme a la comarca d’Osona, s’especialitzà en les proves de mig fons i cros, i competí en diferents edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya representant el Club Atlètic Vic Fou un dels fundadors del Club Saturn de Calldetenes i entrenà tant aquest club com el CA Vic i el CA Torelló L’any 1953 impulsà la prova de cros de Calldetenes, que se celebra des de llavors de forma ininterrompuda Fou membre de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme i vicepresident del CA Vic durant nou anys Rebé la insígnia de bronze de la Federació Catalana d’Atletisme

De l’orde franciscà Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i investigà i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer 1913 i Visionarios, beguinos i fraticelos catalanes siglos XIII-XV 1930

Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del ganado caballar 1793

Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda…