Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
rossellona
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 5-6 cm de llargada, closca oblonga, un xic més llarga pel davant que pel darrere, amb solcs longitudinals molt fins i junts i costelles transversals molt fines.
És molt freqüent en fons sorrencs de les mars dels Països Catalans La seva carn és molt apreciada
tellerina
Tellerina
© Fototeca.cat-Corel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels donàcids, d’uns 2-3 cm de llargada, de closca allargada i aparentment triangular amb les vores dentellades, color violeta fosc a la cara interna i rosat groc a l’externa.
Abunda als fons fangosos i arenosos del litoral, i és molt apreciada com a marisc cru o cuinat Abunda a les costes dels Països Catalans
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
cladòcers
Carcinologia
Grup de crustacis diplostracis, de talla petita, caracteritzats per la possessió de 4 o 6 parells d’apèndixs toràcics i una closca formada per dues valves, de la qual surt només el cap; tenen antenes grans, que els serveixen per a nedar.
Viuen als estanys i als llacs, i presenten típicament partenogènesi estacional El gènere més representatiu és Daphnia , la puça d’aigua
ovovivípar | ovovivípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal ovípar en el qual l’ou roman a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que l’embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l’ou, surt a l’exterior juntament amb les restes de la closca.
L’ovoviviparisme, freqüent en alguns insectes, certs taurons, alguns saures i alguns ofidis, com els escurçons, pot tenir com a finalitat augmentar la protecció de l’embrió o bé, com s’esdevé en els escurçons, en els quals la formació de l’ou és a la fi de la tardor, evitar que la freda temperatura hivernal afecti l’embrió
ostracodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis que atenyen com a màxim 2,3 mm, tenen closca bivalva que cobreix tot el cos i presenta un lligament dorsal elàstic; llur cos és comprimit, sense segmentacions, té com a màxim tres parells d’apèndixs toràcics i la respiració és cutània.
Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça
testudínids
rèptil queloni testudini: tortuga mediterrània
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors caracteritzada pel fet de tenir la placa del clatell proveïda d’una forta cresta semblant a una costella, la part dorsal de la closca formada per nou ossos, les vèrtebres anteriors buides i el coll completament retràctil.
Inclou unes cent espècies, repartides per tot el món
tel·línids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis que inclou uns pocs gèneres d’animals de closca asimètrica, més llarga per un costat que per l’altre, minsa i prima, amb la cara interna de les valves dentada amb sifons molt llargs i separats.
Es nodreixen de petitíssimes algues que xuclen amb els sifons Destaca el gènere Tellina , amb Tnitida , molt comuna en fons de sorra dels litorals dels Països Catalans
franquet
Franquet
Ondřej Radosta iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs de la família dels portúnids, que ateny uns 5 cm d’ample, amb la closca de color rosa pàl·lid i creuada pels solcs i les costelles transversals i amb l’últim parell de potes en forma de pala.
Habita entre les algues i en els fons de rocalla de la zona costanera superior és comú als Països Catalans
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda