Resultats de la cerca

L’acusada minva del suport electoral al PCI d’ençà de la fi de la dècada del 1970 i, també, la de militants, i la crisi dels règims comunistes dels anys 1980 menaren el seu secretari general, Achille Occhetto, a decantar el partit vers la socialdemocràcia i la fundació del nou partit Principal partit dins la coalició d’esquerra els Progressistes en les eleccions del març del 1994, els fluixos resultats aconseguits en aquesta convocatòria i en les europees del juny del mateix any contribuïren a la dimissió d’Occhetto, el qual fou substituït per Massimo d’Alema Al començament del 1995 nasqué la…

Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994…

Mapes de localització geogràfica Mapa 23- Localització de les comarques de Catalunya durant la Segona República Mapa 24- Nombre d'electors dels municipis de Catalunya l'any 1936 Mapa 25- Eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 * Hem considerat d’esquerres les candidatures següents Barcelona ciutat ERC, EE Federal, PSOE, BOC, Partit Comunista d’Espanya Barcelona província ERC, Esq Federal, BOC Girona Coalició Catalana Republicana, BOC Lleida P Catalanista Republicà, Coal Republicana, BOC Tarragona Coal Republicana-socialista, Cand Republicana, BOC Mapa 26- Eleccions…

Malgrat la mediació de la Comunitat de Des-envolupament de l’Àfrica del Sud SADC, l’organització regional en la qual Sud-àfrica té un paper fonamental, el Govern de coalició es va trobar bloquejat a causa de les traves imposades pel president Robert Mugabe a les decisions més importants i a les reformes polítiques En el Govern de coalició, format al febrer del 2009, hi participen la Unió Nacional Africana de Zimbàbue ZANU, el partit de Mugabe, i les dues faccions del Moviment del Canvi Democràtic MDC, l’una, encapçalada per Morgan Tsvangirai, que és el primer…

El nou govern de coalició entre socialdemòcrates i liberals, sorgit de les eleccions de l'octubre del 2011 i liderat per Helle Thorning-Schmidt, va tenir com a principal dificultat equilibrar una heterogènia coalició de components amb concepcions contraposades sobre política econòmica i mediambiental Tanmateix, Thorning-Schmidt va saber mantenir la cohesió de l'executiu fins a l'octubre, quan la sobtada sortida del ministre d'Hisenda va obligar a una remodelació del Govern A meitat de l'any es van fer públics uns informes que van desvetllar que el 30% de les empreses…

L’actualitat política de Timor Oriental va estar marcada per la celebració d’eleccions presidencials, al març, i d’eleccions legislatives, al juliol El president i membre del Partit d’Alliberament del Poble PAP, Taur Matan Ruak, va perdre les eleccions contra el líder del Front Revolucionari per a un Timor Independent FRETILIN, Francisco Guterres El FRETILIN també va guanyar les eleccions legislatives amb una ajustada victòria, i va assolir 23 escons, davant dels 22 del Congrés Nacional de Reconstrucció de Timor Oriental CNRT, liderat per l’històric Xanana Gusmão Les diferències en el model…

El 13 d’abril de 2016 el Parlament kirguís va elegir, gairebé per unanimitat, Soronbai Djenbèkov nou primer ministre, en substitució de Temïr Sarïev, que havia dimitit dies abans Malgrat formar una coalició aparentment sòlida al voltant del Partit Socialdemòcrata, el nou primer ministre va tenir problemes amb els seus aliats per a dur a terme reformes constitucionals Finalment, al mes d’octubre va dissoldre el Govern i en va formar un de nou, anunciat el 3 de novembre i presidit per ell mateix, amb una nova coalició Les reformes proposades, que permetien al president…

En les eleccions autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa per l’Esquerra Catalana, amb Nacionalistes d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional Desaparegué el 1985, en participar en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Jaume Nualart, Martí Vilalta i Jaume Auqué

Les eleccions generals a Estònia donen la victòria al Partit Reformista que, amb prop del 30% dels vots, derrota el Partit del Centre 23%, fins ara al govern La líder dels reformistes, Kaja Kallas, anuncia que descarta una coalició amb el partit d’extrema dreta EKRE, en tercera posició

Casares Quiroga dimiteix i Azaña encarrega a Diego Martínez Barrio la formació d'un Govern de coalició per negociar amb els rebels A la matinada del 19 formà govern José Giral, i una de les seves primeres mesures fou armar els sindicats i els partits del Front Popular