Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
L'Auxiliar de la Indústria, SA
El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…
Josep Finestres i de Monsalvo
Portada d’un llibre de Josep Finestres i de Monsalvo
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i humanista.
Fill de l’advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i de l’historiador Jaume Finestres i de Monsalvo 1696 — 1769, monjos de Poblet, d’ Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de l’historiador Daniel Finestres i de Monsalvo 1702 — 1744 Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori…
calibratge
Arqueologia
Procediment de comparació entre allò que indica un instrument i allò que hauria d’indicar segons un patró de referència amb un valor conegut que permet la correcció de les cronologies obtingudes per les diverses tècniques de datació arqueològica.
Les datacions obtingudes per carboni 14 i altres mitjans físics i químics acostumen a presentar desviacions degudes a factors naturals Per això, se les corregeix emprant mitjans que obtenen una escala de temps més ajustada Les dates així obtingudes s’anomenen calibrades
pals
Història del dret
Pena de correcció instantània, d’aplançonar, que estava en vigor en l’exèrcit i en la marina espanyola; se suprimí a l’exèrcit l’any 1834, però romangué discrecional a la marina, on també se suprimí al final del segle XIX.
claudàtor
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels signes [ ] usats per a incloure-hi quelcom interpolat en un text, que no forma part del context (una referència, una variant, una correcció, etc), i en matemàtiques, per a indicar que diferents quantitats són sotmeses a una mateixa operació.
Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any
Presbícia
Patologia humana
Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…
òptica adaptativa
Física
Tecnologia
Tecnologia consistent en la correcció dels efectes de distorsió introduïts per l’atmosfera en la imatge produïda per un telescopi, compensant-los mitjançant la deformació en temps real d’un mirall o altre element de propietats refractives variables construït amb aquesta finalitat.
heurístic | heurística
Electrònica i informàtica
Relatiu a un mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució és descoberta per mitjà de les avaluacions del progrés que hom ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig-correcció.
Els mètodes heurístics contrasten amb els algorítmics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina