Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Josep Francesc Delgado i Mercader

Joan Francesc Delgado i Mercader
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana AJELC, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental Fruit precisament dels seus viatges a l’Himàlaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent 1988, premi Joaquim Ruyra, Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant 1994, segon premi internacional Europa 1992 i Sota el signe de Durga 1993, Premi Nacional de literatura 1994 En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata 1987 i La dama descalça 1990 en poesia, Autopista púrpura premi…
,
Alfons Flores i Tarrés
Teatre
Escenògraf.
Començà la seva carrera professional com a escenògraf el 1978 amb el muntatge de La zapatera prodigiosa de Federico García Lorca a càrrec del grup de teatre GAT, del qual és cofundador Entre d’altres, ha treballat amb creadors escènics de gran renom internacional que es caracteritzen per un radical segell visual en els seus muntatges, com ara La Fura dels Baus Quartett , de Luca Francesconi, Le Grand Macabre , de György Ligeti o Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny de Kurt Weil i Bertolt Brecht o Calixto Bieito Don Giovanni de W A Mozart, Macbeth , de William Shakespeare o Wozzeck , d’…
Rodney Needham
Antropologia
Antropòleg britànic.
Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual combaté a Birmània i a Borneo, estudià xinès i antropologia al Merton College d’Oxford, on es graduà Després de fer treball de camp entre els nòmades Penan de Sarawak 1951-52 i a Indonèsia 1954-55, des del 1956 fou professor d’antropologia social a Oxford, i el 1976 n'esdevingué catedràtic Entre les seves aportacions principals destaquen la introducció de l'estructuralisme francès a la Gran Bretanya traduí a l’anglès Structures élémentaires de la parenté , de C Lévi-Strauss , corrent que l’influí en l’atenció que prestà al parentiu Rethinking…
Rosa Maria Calafat i Vila
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Doctora en filologia catalana 1993, des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016 Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d’Estudis Catalans des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de l’espanyol a…
Kent Vaughn Flannery
Arqueologia
Antropòleg i arqueòleg nord-americà.
Format a la Universitat de Chicago, on es doctorà l’any 1964, desenvolupà la seva activitat professional a la Smithsonian Institution de Washington 1964-67 i a la Universitat de Michigan Actualment és professor d’antropologia a Ann Arbor Els seus treballs s’han centrat en l’estudi de l’origen de l’agricultura i el desenvolupament de les societats complexes a Mesoamèrica des d’una perspectiva sistèmica, d’acord amb la seva formació, molt influïda per l’arqueologia processual Així, interpretà l’origen de l’agricultura com la conseqüència d’una retroalimentació positiva entre els canvis genètics…
sílex

Sílex
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars.
És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana Sovint la…
Ernst Bloch
Filosofia
Filòsof alemany.
Fou director de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie i professor a Berlín, Heidelberg i Grünwald En temps del nazisme s’exilià a Suïssa 1933 i posteriorment als EUA 1938-49 Després de la guerra s’installà a la RDA i fou professor a Leipzig Criticat pels marxistes oficials, el 1961 passà finalment a Tübingen RFA, on fou professor de la universitat Féu una reconsideració del marxisme a partir del concepte d’utopia, que ell pretenia de fonamentar en el principi de l’esperança En la seva obra principal, Das Prinzip Hoffnung ‘El principi de l’esperança’, 1954-59, descriví en una anàlisi…
Joan Eduard Cirlot i Laporta
Música
Poeta, crític d’art i compositor català.
Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Les seves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre…
Volksbühne
Teatre
Teatre popular creat el 1890, a Berlín, per Otto Brahm, al capdavant d’un grup teatral socialista, per tal de posar bons espectacles artístics a l’abast de la classe obrera.
Incorporat més tard al Deutsches Theater, aquest reeixí sobretot sota la direcció de Max Reinhardt i d’Erwin Piscator, amb creacions collectives de caire polític Quan aquests directors se n'anaren en sofrí el desenvolupament posterior de l’organització El 1939, amb el nazisme, la companyia fou dissolta Entre el 1969 i el 1978 tingué una nova edat d’or sota la direcció de Benno Besson, Manfred Karge i Matthias Langhoff Els darrers anys de l’RDA el local fou convertit en seu dels congressos del partit comunista Amb la reunificació d’Alemanya s’experimentà un renaixement sota la batuta de Frank…
criptografia
Música
Ús de la notació musical per a comunicar missatges extramusicals només perceptibles pels coneixedors del codi utilitzat.
Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els moltíssims…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina