Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Leipzig, ciutat on residí la resta de la seva vida El 1596 fou nomenat organista de l’església de la universitat, institució de la qual arribà a ser director musical El 1625 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Tomàs, i mantingué els dos càrrecs fins a la seva mort Durant la seva vida professional treballà al costat de músics com Sethus Calvisius o Heinrich Schein Publicà diverses obres que foren molt apreciades pels seus contemporanis Entre la seva producció destaquen diverses colleccions d’himnes i motets de sis a vuit veus, un recull de quodlibet a…

Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels sons harmònics…

Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de màscares C'am…

Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard fundà la seva…

Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba molts…

Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar’ of Ramon…

El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart…

Estudià piano amb una tia seva, i gràcies al seu context social -era el fill d’una rica plantació- conegué moltes cançons tradicionals El 1921 estudià orquestració a Rio de Janeiro amb Joâo Otaviano, i al cap de cinc anys s’inicià en la composició de música per al teatre El 1935 compongué la seva primera obra erudita, la suite simfònica André de Leão e o demônio de cabelo encarnado , inspirada en la música regional Del 1949 al 1953 recorregué el país recopilant peces folklòriques que més tard utilitzà en algunes de les seves composicions, com en el poema simfònic O Anhangüera És autor de…

Es formà al Conservatori de Bucarest 1946-51, i estudià el folklore del país mentre dirigia l’orquestra del Teatre Nacional de la ciutat 1947-50 Es perfeccionà al Conservatori de Moscou amb A Khačaturjan i D Rogal-Levickij El 1955 començà a impartir classes al Conservatori de Bucarest, i també exercí la docència a Bronxville, a la Juilliard School i a Berlín Oest El 1992 fou compositor resident a la Universitat de Nova York Estigué obert a les noves tècniques del segle XX, sense oblidar, en les primeres obres, els components folklòrics i les danses del seu país Compositor prolífic, escriví…

El seu pare, pescador i sastre, era amant de la música i tocava la trompeta i el trombó en una banda local Tubin inicià la seva formació musical a Tartu amb H Eller i la completà a Tallinn amb A Kapp Posteriorment es traslladà a Budapest, on estudià amb Z Kodály A partir del 1932 començà a dedicar-se a la direcció orquestral, tasca que compaginà amb la de professor de composició al conservatori de la seva ciutat natal El seu interès per la música popular estoniana el portà a compondre el primer ballet estonià, El Goblin , amb llibret d’E Saarik També escriví Suite sobre tonades estonianes ,…