Resultats de la cerca
Es mostren 1510 resultats
villancico
Literatura
Música
Terme de la poesia castellana aparegut a la fi del segle XV que designava en principi una cançó breu d’origen o d’imitació popular.
Com que aquesta cançó era utilitzada com a refrany comentat poèticament amb cobles glossadores, el terme passà a indicar la composició global cançó-refrany i estrofes glossadores Durant el Renaixement la cançó tradicional fou tractada polifònicament pels compositors més notables, entre els quals destaquen Juan del Encina, Mateu Fletxa el Vell, Pedro de Pastrana, Cristóbal Morales i Juan Vásquez Al s XVII es convertí en una cantata per a veus i instruments de caràcter religiós, i els compositors més notables foren JBComes, ATHortells, MRomero, JCererols i PRabassa Al s XVIII inicià la seva…
cinter
Història
Menestral que fabricava cinyells de pell i corretges; corretger.
A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els…
Orxeta
Orxeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, situat al vessant marítim del prebètic valencià: és accidentat per la serra d’Orxeta
(671 m), termenal amb la vall de Finestrat, i per la serra de Relleu.
Entre les dues serres discorre el riu de Sella, que conflueix dins el terme amb el riu de Relleu i forma al límit amb el de la Vila Joiosa el pantà d’Amadòrio 12 milions de m 3 el 1969 Una bona part del territori 1 597 ha són erms o pasturatges i la pineda cobreix 40 ha El secà 440 ha té una tercera part de garroferar i una altra gairebé abandonada El reg de peu abasta 90 ha d’horta llimoners i tarongers La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina malgrat que els darrers anys ha experimentat una lleugera recuperació gràcies a…
Phalèse
Música
Família d’impressors de música dels Països Baixos.
Pierre Phalèse Lovaina ~1510-1574 fou inicialment llibreter El 1551 el govern de la seva ciutat natal li atorgà un privilegi per a establir una impremta de tipus mòbils Al voltant del 1550, publicà un gran nombre de cantorals en llatí, francès i flamenc, motets i música per a llaüt, sobretot de compositors del seu país Clemens non Papa, Roland de Lassus, Adriaan Willaert L’associació, el 1570, amb l’impressor d’Anvers Jean Bellère, li donà més projecció en altres ciutats dels Països Baixos El seu fill Pierre Phalèse Lovaina ~1550-1629 heretà l’empresa, que traslladà…
Fanzara

Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià, centrat per la vall del riu Millars, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Vilamalefa i limitat al sud per la serra de Cantallops, que el separa de la Plana Baixa.
El terreny, molt muntanyós, és drenat per diversos barrancs Hi ha unes 2 000 ha ocupades per boscs i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà 1 300 ha, dedicada principalment a oliveres i garrofers, en decadència, i a cereals Al regadiu 50 ha, localitzat a la vora del Millars, hom conrea hortalisses i, darrerament, tarongers La vila 280 h 2006, fanzarins 229 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra del Millars, a l’interior d’un meandre D’origen islàmic, la carta de la població és del 1260 Fou lloc de moriscs tenia 270 focs el 1609 i de la…
Bari
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, vora l’Adriàtica.
És un centre agrícola i comercial i un nucli industrial Des del 1930 s’hi celebra la Fiera del Levante És un nus de comunicacions ferrocarrils, carreteres El port és un dels més actius de la Itàlia meridional i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Bari, fundada el 1924 Antiga colònia romana anomenada Barium , fou ocupada pels sarraïns l’any 840, i tornà a poder dels bizantins el 875 Fou conquerida pels normands sota Robert Guiscard 1071 Durant l’edat mitjana esdevingué un dels principals ports d’embarcament dels croats cap a Orient A partir del s XV fou…
Bolbait
Vista del castell de Bolbait
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu hortalisses El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers La terra de conreu és…
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació al teler…
Proletkul’t
Abreviació de Proletar’skaja kul’tura (‘Cultura proletària’), denominació de l’organització artística i cultural, creada el 1917, que pretenia crear una nova cultura, la proletària.
El seu òrgan Proletar'skaja kul’tura publicava els articles de Bogdanov, l’inspirador i teòric més important del moviment El proletariat necessita un art propi Enfront de la cultura burgesa —la cultura del passat— i per sobre d’ella cal construir la nova cultura proletària Els elements bàsics d’aquesta són la idea i l’exaltació del treball, el collectivisme, la destrucció dels fetitxes i autoritats Crític i intransigent amb quasi tots els altres corrents artístics considerats burgesos i decadents, sostingut per Lunačarskij, cresqué molt ràpidament i s’estengué per tota l’URSS i fora d’ella…
César-Auguste Franck

César-Auguste Franck, en una pintura de J. Rougier
© Fototeca.cat
Música
Compositor belga, naturalitzat francès (1873).
De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina