Resultats de la cerca
Es mostren 1382 resultats
Stuart Parkin
Física
Físic britànic.
Doctorat per la Universitat de Cambridge 1981, féu estudis de postdoctorat al Centre de Recerca d’Almaden, a San José Califòrnia de la companyia IBM, on obtingué la màxima distinció en recerca fellow el 1999 i d’on és cap del departament de magnetoelectrònica És també professor consultor al Centre IBM-Universitat de Stanford de recerca i aplicacions en espintrònica En 2004-06 dugué a terme recerca a l’Escola Superior Tècnica de la Universitat d’Aquisgrà Els seus treballs, dedicats al desenvolupament de l’espintrònica, han permès multiplicar la capacitat dels discos magnètics…
Segart
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al centre de la serra de la Calderona (mola de Segart, 565 m; vessants meridionals del Garbí, 601 m).
Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix…
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d’aquest…
Santa Maria de Montalbà (els Banys d’Arles)
L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no queda cap rastre…
eunuc
Patologia humana
Home privat d’òrgans genitals externs per ablació quirúrgica, traumàtica, patològica o per automutilació (castració).
Si un home esdevé eunuc abans de la pubertat, es produeix un aturament en el desenvolupament genital i en el dels caràcters sexuals secundaris sexe aquest fet produeix un conjunt d’anomalies morfogenètiques distribució femenina del pèl i el greix, veu de falset, creixement ossi, metabòliques puix que desapareixen la major part dels andrògens, els quals tenen una acció anabòlica i de retenció de calci, sofre, potassi, sodi i aigua i psicològiques En el cas que l’ablació dels òrgans genitals s’esdevingui després de la pubertat, hi ha una regressió dels caràcters sexuals secundaris disminució…
Tomàs Gil i Membrado
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor de ballables i sardanes, i director de cobla.
De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró…
,
Ernest Maragall i Noble
Escultura
Escultor.
Fill del poeta Joan Maragall Deixeble de Gargallo i de Francesc d’A Galí a l’Escola Superior dels Bells Oficis Viatjà per Itàlia 1923, exposà a Barcelona i residí a París entre el 1928 i el 1933 El 1937 feu a Barcelona el bust de Lluís Companys, i el mateix any marxà a Veneçuela, contractat com a professor de l’Escuela de Bellas Artes de Caracas Hi desenvolupà un art monumentalista robust i estàtic, representant de l’escultura oficial El Llano , Los Andes , El Orinoco , El Caribe , aquesta darrera per a la Fuente Monumental de Veneçuela Cal remarcar els relleus dedicats a…
Antoni Riera i Melis
Historiografia
Historiador.
Especialista en història medieval Estudià a la Universitat de Barcelona Els seus primers treballs foren dedicats a la relació entre el comerç i l’economia La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV , 1986, tema al qual ha continuat dedicant estudis posteriors, com el capítol “Activitats econòmiques” que, juntament amb Gaspar Feliu, escriví per al volum III de la Història de Barcelona 1992 L’altre camp de les seves investigacions ha estat la història social, principalment les reaccions multitudinàries enfront els terratrèmols en la societat…
Bernhard Schädel
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià a Bonn, Heidelberg, Grenoble, Zuric, Florència i Tübingen i fou professor a les universitats de Halle i Hamburg Bona part dels seus estudis són dedicats a tema català, com Untersuchungen zur katalanischen Lautentwicklung 1904, Mundartliches aus Mallorca 1905, Un art poétique catalan du XVI siècle edició de l' Art de trobar de Francesc d’Olesa 1906, Manual de fonètica catalana 1908, etc Durant uns quants anys féu la bibliografia crítica dels treballs de filologia catalana dins el Kritischer Jahresbericht über die Fortschritte der Romanischen Philologie de Dresden i inclinà…
Desideri Lombarte i Arrufat
Literatura catalana
Poeta, narrador i dramaturg.
Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina