Resultats de la cerca
Es mostren 2295 resultats
Castell de Santa Liestra
Art romànic
Aquest castell, totalment desaparegut, era situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra de l’Éssera Se’n tenen referències des del principi del segle XI Segons un document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ènnec lliurà el castell de Santa Liestra als germans Ricolf i Arnau, fidels del rei navarrès Sanç III Probablement a instàncies d’aquest rei, els esmentats senyors de Santa Liestra donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures,…
Castell d’Isdes (Sopeira)
Art romànic
L’antic poble d’Isdes, deshabitat des del segle passat, era situat damunt un turó de 1 385 m, prop de la collada de Santa Bàrbara Dins el nucli hi havia el seu antic castell, avui totalment desaparegut, el qual sembla que fou el centre d’un primitiu pagus La seva primera menció documental data de l’any 968, quan Toledeva i Sunyer lliuraren al cenobi de Santa Maria d’Alaó la dècima part de l’heretat que tenien al terme del castro Aiscle Des de mitjan segle XI el lloc i el castell d’Isdes passà a una branca dels Cornudella, els quals portaren el nom d’Isdes posteriorment, des de…
Sant Genís d’Alentó (Talteüll)
Art romànic
Era l’església d’una localitat villa Alentad , situada al migdia de l’actual poble de Talteüll, a la riba dreta de l’Aglí Fou donada el 1011 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú al seu fill Guillem, donació que fou confirmada pel seu testament del 1020 Aquesta església és mencionada únicament al segle XII “ecclesia S Genesii de Alentad’ , 1157 “S Genesius de Lentad in termino castri de Tautahull’ , 1183 “ecclesia de Alentad’ , 1196 Sembla que elpoble d’Alentó o Alentad i la seva parròquia precediren i potser generaren l’actual poble de Talteüll, tenint en compte que l’església de Talteüll…
Castell de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El lloc de l’Ametlla és situat al peu del Montsec d’Ares, a la dreta de la Noguera Pallaresa Del seu castell, avui dia desaparegut, han pervingut escasses notícies històriques documentals Conquerit per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, el castell de l’Ametlla, juntament amb el d’Oroners i Sant Oïsme, foren considerats inclosos dins els territoris que formaven la vall d’Àger Posteriorment, hom sap que el lloc i castell de l’Ametlla, com també el de Montaspre, foren adquirits l’any 1333 per l’abat Hug de Cervelló i el capítol d’Àger a Ramon Cortit, ciutadà de…
Gonzalo Jiménez de Quesada
Història
Conqueridor andalús.
De família noble, el 1535 anà a les Índies Occidentals com a auditor general Explorà el riu Magdalena 1536-37 El 1538 inicià la colonització del Nou Regne de Granada amb la fundació de les ciutats de Santa Fe de Bogotà, Tunja i Vélez El 1539 coincidí amb les expedicions de Nicolás de Federman i de Sebastián de Belalcázar, amb els quals arribà a un acord De retorn de l’expedició, anà a la península Ibèrica, on malversà els diners Mariscal i regidor de Bogotà 1551, el 1568 esdevingué adelantado de Nova Granada, però morí mentre intentava ocupar els territoris encomanats És considerat el…
Castell de Peraltes (Ossó de Sió)
Art romànic
El lloc de Peraltes, situat a l’esquerra del Sió, constitueix una caseria emplaçada al nord del poble d’Ossó de Sió, cap del municipi De l’antic castell de Peraltes, avui totalment desaparegut, hi ha referències a la segona meitat del segle XII, quan el terme era posseït pels senyors de Seró L’any 1172 en el testament sacramental de Ramon Bernat de Seró, jurat sobre l’altar de l’església de Santa Maria del castell de Biosca, s’establí que el castell de Peraltes fos llegat a Guillem i Pere, possiblement fills del difunt Pocs anys més tard, en el testament de Pere de Seró del 1188…
Santa Llúcia de la Vileta (Tremp)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta església, que ha patit moltes transformacions ECSA - J A Adell L’església de Santa Llúcia és al poble de la Vileta, avui totalment abandonat Mapa 32-12289 Situació 31TCG162708 S’arriba al despoblat per una pista semiabandonada en molt mal estat, de 800 m de recorregut, que surt entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Història No ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del monestir de Sant…
grau
Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a Gandia Els…
estadi
Vista parcial de la graderia de l' estadi de Montjuïc, remodelat per als Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport
Instal·lació esportiva de grans dimensions apta per a la pràctica de diversos esports.
Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d…
Moncofa
El passeig marítim de Moncofa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la costa, a la vall baixa del Belcaire, que a la seva desembocadura havia format aiguamolls avui dessecats.
La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina