Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
rapsòdia
Música
Peça instrumental dels segles XIX i XX caracteritzada per la manca d’una forma precisa o d’una tècnica de composició concreta.
Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o…
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre i que es…
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…
Agustí Canelles i Carreres
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i religiós.
Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’…
Avalokiteśvara
Bodhisattva del budisme mahāyāna.
El seu nom significa en sànscrit ‘el senyor contemplador’ o ‘el senyor vigilant’ i el seu principal atribut és la compassió amb què, des del seu paradís, Akanishṭha , contempla tots els éssers fins al més profund purgatori, l’ Avīchi És originàriament un personatge masculí dotat d’una sákti —Tārā— amb una multitud de manifestacions de significat metafísic A la Xina, però, on és el bodhisattva més popular i on, com al Japó, figura associat al culte d’ Amitābha Amida Amitābha , algunes de les seves representacions presenten trets lleugerament femenins per tal de llevar-li la determinació…
orientació
Esport
Geografia
Excursionisme
Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals.
Per a trobar-la, cal observar la posició del sol durant el dia o la de l’Estel Polar durant la nit llevat a l’hemisferi austral, on cal fixar-se en la Creu del Sud Normalment hom se serveix de la brúixola
calcímetre
Geologia
Química
Aparell per a la determinació del contingut en carbonats d’un material, especialment del sòl.
òptim
Economia
Situació no millorable d’un subjecte econòmic a la qual arriba, en decidir, amb criteris de racionalitat econòmica, entre opcions alternatives.
Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha assolit la seva dimensió més…
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles…
macromolècula
Química
Molècula d’unes grans dimensions formada per encadenaments atòmics covalents monodimensionals, bidimensionals o tridimensionals.
El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina