Resultats de la cerca

Inicialment de caràcter industrial clar —Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, etc—, posteriorment obrí sucursals per tot Espanya i es convertí en un banc mixt A Catalunya entrà el 1920 per absorció dels negocis del London Country Westminster and Parr’s Foreign Bank a Barcelona L’any 1968 absorbí la Banca Vilella, de Reus El 1984 comprà les accions de Banca Catalana , en mans del consorci bancari del qual formava part, que se les havia adjudicades procedents del Fons de Garantia de Dipòsits Amb Banca Catalana adquirí el control del Banc Industrial de Catalunya , Banc Industrial del Mediterrani…

Banca Catalana , Banc Comercial Transatlàntic , Banc Comtal i Banc Sabadell hi participaren en els seus inicis, però la primera fou l’única institució financera que s’hi mantingué Vinculada des del 1975 a Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i participà en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat Arran de la crisi industrial dels anys setanta, el 1980 s’integrà en el grup Banca Catalana i, a conseqüència de la crisi d’aquest, el 1982 passà a dependre, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment…

El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…

La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…

Situació Al cim de Puig Ventós, al costat de les sepultures excavades a la roca i damunt un dels llocs on hi hagué una de les possibles construccions medievals que hem vist suara, hi ha tres tines o cups, cavats a la roca Aquestes tines figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-781 × 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per a arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a les sepultures Dipòsits Aquests dipòsits cilíndrics, que sembla que, antigament, rebien el nom de trulls, probablement eren destinats a fer de premses…

Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques,…

El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…

Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions Malgrat ésser monument historicoartístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan FClariana Han estat conservades la part noble de la villa, residència del propietari, i les termes adjacents Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat…

Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat un combat batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yūsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en el qual foren derrotats els primers El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi…

Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a la Duana de…