Resultats de la cerca

Inicià la seva formació a Dresden amb CF Abel Durant gran part de la seva vida s’ocupà de tasques vinculades a la seva vocació com a monjo cistercenc a Eberbach im Rheingau En aquest monestir exercí funcions de director musical i compongué la major part de la seva producció religiosa, que consta de misses, un rèquiem i un tedèum El 1771, la direcció del monestir decidí reduir despeses en l’apartat musical i, en veure disminuïdes les seves possibilitats, Schmitt deixà la vida monàstica i anà a Amsterdam, on esdevingué un personatge polifacètic que treballà indistintament en la pedagogia, la…

Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de Rhau amb el luteranisme…

En 1639-46 aprengué l’ofici d’impressor, i l’any 1647 fou admès al gremi Installà el seu taller a prop de Temple Church Londres De la seva producció destacaren els pamflets proreialistes La seva primera publicació musical fou The English Dancing Master 1651, collecció de balades, a la qual seguí, entre d’altres, A breefe introduction to the skill musick for song and viol 1654, que esdevingué molt popular Playford destacà en l’edició de salms i himnes The Whole Book of Psalms , 1611 Psalms and Hymns , 1671, per a la qual el 1681 obtingué un privilegi reial Moltes de les seves sèries incloïen…

Membre d’una família d’editors de música i de violinistes, es tenen poques dades sobre la seva trajectòria Treballà juntament amb el seu germà Jean-Pantaléon Cap al 1759 la seva editorial fou comprada per la casa La Chevardière, però és possible trobar partitures amb el nom Le Clerc en anys posteriors De vegades, unit al nom Le Clerc apareix el de François Boivin, però no hi ha proves documentals que es tractés del seu soci Sembla que els dos germans foren violinistes al servei del rei Lluís XV Charles-Nicolas, concretament, ocupà aquest càrrec fins el 1761 Editaren obres de famosos…

El 1768 es traslladà a Viena amb la intenció d’estudiar per a advocat, però finalment decidí dedicar-se a la música i arribà a ser mestre de capella en algunes esglésies vieneses El 1784 fundà, a la capital austríaca, una casa editorial dedicada bàsicament a la publicació de les obres de compositors contemporanis Edità, entre d’altres, obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, del qual era amic, L van Beethoven i IJ Pleyel Més tard 1800 s’installà a Leipzig, on, juntament amb l’organista A Kühnel, fundà l’editorial Bureau de Musique, empresa que fou adquirida el 1814 per CF Peters El 1805 tornà a…

Granjon ha passat a la història de la música sobretot pels seus dissenys en tipografia La seva primera publicació fou una edició en llatí i grec del Nou Testament, apareguda a París el 1549 El 1550 rebé un privilegi reial que li permeté editar música Treballà sol i també associat amb altres editors i combinà la tasca de publicació amb la de tipògraf Entre els llibres de música que edità hi ha, per exemple, dos volums de peces per a guitarra Le premier livre de chansons París, 1552 i Le troysieme livre París, 1551, de diversos autors També fou actiu a Lió, on el 1559 publicà quatre llibres de…

Es tenen poques dades sobre la seva biografia Se sap que treballà a París amb Pierre Attaignant, un dels primers editors de música de França Ha passat a la història sobretot per la seva música instrumental Dels sis volums de les Danceries publicats per ell i que contenen obres d’autors diversos, el sisè és ocupat per les seves pròpies composicions Entre els tipus més corrents de dansa, presents tant en aquest volum com en els cinc restants, hi ha pavanes, gallardes, corrandes i alemandes També es poden trobar peces polifòniques, en l’arranjament de les quals Gervaise intervingué A més,…

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial…

Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65