Resultats de la cerca

Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel…

Infant de cor a la capella de la cort electoral de Dresden, el 1612 en fou nomenat organista Gràcies a la protecció de l’elector viatjà a Augsburg, on estudià amb l’organista Ch Erbach fins el 1615 De retorn a Dresden rebé lliçons de composició de H Schütz El 1625 fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’ensenyar els infants de cor La seva Partitura seu Tabulatura italica 1631 per a orgue és una collecció de trenta-sis fugues de dues a quatre veus en cadascuna de les dotze tonalitats, i pot considerar-se com un model pedagògic de prima prattica instrumental, amb el…

El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A finals de 1933,…

El president, Faure Gnassingbé, va ser reelegit per a un tercer mandat en obtenir el 59% dels vots en les eleccions del 25 d'abril Jean-Pierre Fabre, al capdavant de la coalició Combat per l'Alternança Política 2015, va aconseguir el 35% dels vots Fabre va rebutjar el boicot impulsat per l'opositor Comitè d'Acció per la Renovació CAR, que argumentava que el president Gnassingbé no garantia la pluralitat electoral Un mes i mig després de la consulta, el president va designar primer ministre Sélom Klassou, amb l'encàrrec de negociar amb els sindicats, que havien convocat diverses…

La comissió electoral anuncia el resultats de les eleccions generals a l’Índia, celebrades entre l’11 d’abril i el 19 de maig Amb majoria absoluta, el guanyador és el nacionalista indi Baratija Janata Party, liderat pel fins ara primer ministre Narendra Modi, que amplia la victòria de l’any 2014 de 282 passa a 303 diputats sobre un total de 542 de la cambra baixa Lok Sabha, que s’amplien a 352 comptant-hi la coalició que lidera, l’Aliança Nacional Democràtica El Partit del Congrés, principal partit de l’oposició, millora en 8 escons els resultats del 2014 44, els pitjors de la…

L’Ajuntament de la ciutat alemanya de Gaggenau prohibeix un acte electoral en favor del canvi de la Constitució turca en el referèndum del 15 d’abril que havia de fer el ministre de Justícia turc Poc després, una amenaça de bomba provoca el desallotjament de l’Ajuntament La ciutat de Colònia també prohibeix l’acte del ministre d’Economia turc per a l’endemà El Govern turc protesta per la decisió i acusa Alemanya de censura, però el Govern i l’oposició alemanys exigeixen que s’alliberin el corresponsal alemany detingut per les autoritats turques i altres periodistes El dia 11, el…

Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la…

Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives…

Electors i partits canviaren la seva estratègia de lluita en cada consulta electoral i van utilitzar sovint la possibilitat del panachage El 1931, el reformisme republicà va vèncer de manera aclaparant sense deixar marge a l’oposició, gràcies a la utilització de la copada i del ballotage segona volta El 1932, la Lliga estava ja prou ben organitzada per a quedar en totes les circumscripcions en segon lloc, obtenir els escons reservats a la minoria i perfilar-se com el gran partit del conservadorisme català Fou a partir d’aquest moment que a Catalunya es va optar per ERC o per la Lliga, fins i…

La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…