Resultats de la cerca

El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música religiosa i…

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Tàrrega i a l’Acadèmia de Belles Arts Treballà amb l’editor Germán Plaza com historietista, i feu aportacions aïllades a Cuentos Pilarín 1942, Cuadernos selectos 1943 i Tom Clark 1944 Illustrà portades i interiors de novelles populars com Misterio 1943, Novelas del Oeste 1943, El Coyote 1944, Cliper 1945, Mc Larry , El encapuchado , Mike Palabras i El corsario azul El 1945 dibuixà l’àlbum de cromos d’ El Coyote , i el 1947 en creà gràficament les pàgines del còmic del mateix nom, on a partir del 1950 elaborà les historietes d’ El corsario azul El 1951…

La Serra és un dels petits nuclis de l’actual municipi de la Baronia de Rialb que depengué de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb abans, Sant Iscle de Rialb Jussà, circumstància que encara es manté Això es comprova l’any 1075, en què Guitard Isarn de Caboet féu donació propter nupcias a la seva esposa Gibellina d’un alou que es trobava al terme de Rialb, a l’apèndix de Sant Iscle, en el lloc anomenat la Serra El topònim la Serra ja consta en un document fals de l’any 888, de donació al monestir de Ripoll de l’església de Santa Maria de Gualter que fou…

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina 1326 Tingué extensos feus a Sardenya, entre els quals…

S’inicià en el negoci de la impremta pels volts del 1689, i el 1699 formà una societat per a imprimir i vendre llibres amb el sacerdot de Berga Francesc Canuda i el comerciant de teles barceloní Francesc Pinyana L’any 1716 obtingué el privilegi de ser impressor reial del Principat, que li atorgava l’exclusiva d’estampar les publicacions oficials de l’Estat en territori català Amb aquest privilegi, també es feu càrrec de l’edició de la Gazeta de Barcelona , que titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona , i que aparegué setmanalment La impressió fou continuada pel seu fill Josep…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a San Fernando de Madrid Fou deixeble de Sorolla Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 El 1900 se n’anà a París i el 1906 es traslladà a Nova York, on s’establí i treballà com a eminent retratista, camp en el qual s’especialitzà Residí a l’Havana, on retratà personatges importants, i també a Panamà, reclamat per pintar retrats de personalitats d’aquest país Novament a Barcelona, on el 1929 retornà definitivament, hi exposà sovint De la seva obra destaca el Retrat de l’esposa de l’artista Museu d’Art Modern…

Es traslladà a Cuba l’any 1906, amb la seva mare Eulàlia Gramunt Fosalba i la seva esposa Rosa Blanch Duch, i s’establí a l’Havana S'integrà al món empresarial, dins la coneguda casa comercial Sucesores de Pablo M Costas de l’Havana, fundada el 1880 fou un dels socis d’aquesta empresa, dedicada, entre d’altres activitats, a la venda de paper de fumar en el conegut magatzem El Pino En l’etapa de la seva direcció tingué una gran expansió comercial, fins al punt que durant la dècada 1920-30 fou la primera empresa del ram en aquella ciutat, i el seu paper de fumar era conegut a tota…

El poble del Far, a l’extrem nord-est del terme de Torrefeta, tingué el seu origen al segle XI i formà part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què els esposos Llop Mir i Bonadona donaren a Girbert i la seva esposa Ermengarda un alou que posseïen al comtat d’Urgell, al terme de Guissona, a l’indret anomenat ipso Farello Tot i que probablement en aquest moment ja hi havia una església, encara avui no s’han trobat referències que illustrin el seu passat medieval Hom sap que era sufragània de la parròquia de Sant Julià del Llor, inclosa dins…

Les referències històriques sobre aquesta església són molt tardanes Tanmateix, és possible que tingui un origen molt antic Això es pot deduir del fet que el lloc de Picamoixons, en un primer moment anomenat Rocabruna, sigui documentat des de l’any 1171, que Guillem de Torroja, arquebisbe de Tarragona, i el rei Alfons I feren donació a Pere de Vilagrassa i la seva esposa del lloc de Rocabruna perquè el poblessin i hi edifiquessin una fortalesa L’església de Sant Salvador de Picamoixons fou fins al segle XIX una sufragània de la parròquia de Sant Joan de Valls L’any 1772 fou…

Entre el 1055 el 1098 el comte Ramon V de Pallars Jussà i la seva esposa Valença infeudaren a Ermessenda de Santa Arada, el seu fill Oliver i Guillem, la batllia de l’església de Santa Maria de Senterada i els donaren l’església de Sant Genís de Bellera Entre les rendes receptos que els Santa Arada havien de rebre consten alguns censos en ordi, civada, fogasses i vi al terme del castell de Reguard El castell de Reguard fou commutat l’any 1064 pel comte Artau I de Pallars Sobirà al seu cosí Ramon V, definit dos anys més tard, i definitivament commutat al mateix Ramon V pel…