Resultats de la cerca

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando

Comte de Guisa Nebot de Felip VI de França i hereu al ducat de Bretanya per matrimoni 1337 amb Joana de Penthièvre, neboda del duc Joan III Mort aquest 1341, li disputà el ducat Joan, comte de Montfort l’Amaury, sostingut per Eduard III d’Anglaterra, originant la llarga lluita per la successió de Bretanya Després d’uns èxits inicials, caigué presoner dels anglesos a la batalla de la Roche-Derrien 1314 recobrà la llibertat el 1356 i, en ésser represa la lluita 1363, fou derrotat i mort a Auray 1364 Ja en vida tingué fama de santedat fou beatificat el 1904

Començà a enregistrar els primers discs el 1926 com a guitarrista acompanyant pocs anys més tard obtingué un gran èxit en solitari i com a líder dels grups que formà El 1938 féu un concert al Carnegie Hall de Nova York que el projectà a la fama i el 1951 realitzà la primera gira per Europa Actuà a Barcelona el 1953 Les seves cançons tenen una gran vàlua, a banda de la musical, per al coneixement del repertori de la música popular negra nord-americana del s XIX El 1955 publicà una autobiografia, Big Bill Blues

Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de…

Fou deixeble d’A Schönberg durant un any a Berlín, ciutat on conegué N Skalkottas Aquesta trobada fou decisiva per a l’evolució compositiva de Perpessas El 1934 es traslladà a Grècia, on començà a guanyar fama, i el 1948 viatjà a Nova York Home exigent i meticulós, revisava constantment les seves obres, fet que, molt sovint, retardava llur publicació Es conserven molt poques composicions seves, en les quals és observable una gran influència d’autors com G Mahler, R Strauss i els impressionistes francesos Fou un dels primers compositors grecs que abandonaren el corrent nacionalista

Format en diferents centres musicals europeus, la visita que el 1933 feu als Estats Units li obrí les portes a la composició de música per al cinema, encara que també compongué per al teatre i la ràdio La fama mundial li arrribà de la mà del conegut Concert de Varsòvia , utilitzat per al film Dangerous Moonlight WK Howard 1941, tema basat en una estètica postromàntica amb reminiscències de la música de S Rakhmaninov i A Kètelbey Altres contribucions musicals d’Addinsell per al cinema foren Fire over England BD Hurst 1937 i Waltz of the Toreadors J Guillermin 1962

Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano

Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX

Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó