Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
Sant Feliu de Pallerols
Art romànic
Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui…
Sant Martí de l’Armentera
Art romànic
Situació La vila de l’Armentera es troba a la plana alluvial de l’Alt Empordà, a mà dreta del curs baix del riu Fluvià i a uns 3 km del mar, en un espai que es caracteritza pels fèrtils terrenys de conreu i pels aiguamolls L’església parroquial de Sant Martí és ben destacada dins el nucli urbà de la vila Mapa 258M781 Situació 31TEG063691 Per l’Armentera passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries i hi arriba també la local de Ventalló a l’Armentera Història El lloc de l’Armentera i la seva església de Sant Martí eren una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, la qual…
Castell de Cucunhan
Situació Les ruïnes d’aquest castell, molt refet al final de l’edat mitjana, coronen la part alta del poble de Cucunhan ECSA - A Roura Les restes del castell de Cucunhan són al cim del turó al vessant del qual hom va bastir el poble del mateix nom Cucunhan és situat al NW del castell de Querbús Mapa 2447 Situació Lat 42° 51'09″ N - Long 2° 36′14″ E Podem anar a Cucunhan des de Maurin, a la Fenolleda, o bé, si venim de Tuissan, passant per Padèrn Hom pot pujar fins a les restes del castell pels carrers del poble, sense cap dificultat JBM Història L’esment més antic del topònim Cucunhan és del…
Recinte fortificat de Sant Feliu d’Avall
Art romànic
Situació El poble de Sant Feliu d’Avall és situat al Riberal, una mica apartat de la riba dreta de la Tet És esglaonat, a uns 85 m d’altitud sobre el talús de dues terrasses Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 55,8” N - Long 2° 44’ 20,4” E Sant Feliu d’Avall és a 13 km a l’oest de Perpinyà, al peu de la carretera N-116 PP Història La història de la població de Sant Feliu d’Avall estigué íntimament lligada a la de Sant Feliu d’Amunt, de la qual ja s’ha tractat, de tal manera que és impossible parlar-ne separadament En aquest sentit, cal recordar, doncs, que a partir del segle XI els Castellnou…
premi Sant Jordi
Premi de novel·la en llengua catalana atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi fou lliurat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria…
premi Muriel Casals de Comunicació
Comunicació
Premi atorgat anualment per Òmnium Cultural per distingir els professionals de la comunicació que hagin contribuït a prestigiar l’ús de la llengua catalana i a projectar la cultura dels Països Catalans.
S’atorga des del 1980 Inicialment, i fins el 2009, rebé el nom de premi Òmnium de Ràdio i Televisió , l’any 2010 fou redenominat premi Òmnium de Comunicació i, finalment, el 2017 adoptà el nom actual en honor de Muriel Casals , que havia estat presidenta de la institució El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1980 Punt de vista , de Manuel Pont i Bosch Lliçons de català , de Rosa Victòria Gras 1981 no atorgat en categoria de ràdio Líders…
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Literatura catalana
Història
Cavaller, poeta i memorialista.
Vida Net de Guillem Ramon Català de Valleriola , ocupà diversos càrrecs al Regne de València veedor general de la costa marítima del Regne de València, ambaixador, representant de l’estament militar Fou cavaller de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1605 Les seves inquietuds literàries el portaren a fundar, el 1591, a casa seva, l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i a la qual pertanyien els lletraferits Gaspar Aguilar, Guillem de Castro, el cronista Escolano, Andreu Rei d’Artieda i Francesc Agustí Tàrrega, entre d’altres Els seus integrants usaren sempre pseudònims…
, ,
Climent Asols i la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics
Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…
intel·ligència artificial
Electrònica i informàtica
Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.
La intelligència artificial s’ha desenvolupat amb el desplegament de les tècniques utilitzades en el disseny d’autòmats capaços de funcions pròximes a les de la intelligència humana Les activitats de la intelligència artificial són el processament del llenguatge natural, la recuperació intelligent de la informació en una base de dades, els sistemes experts, la demostració de teoremes, la robòtica, la programació automàtica, els problemes de la percepció i els jocs, etc Les tècniques que utilitza són la representació i modelització de coneixements, les estructures de control, la…
Montserrat: un exemple de reforma monàstica
Mare de Déu de Montserrat i donants, sXVII MVP / GS El 1493, Ferran II obtenia, no sense dificultats, del papa Borja —Alexandre VI—, la butlla d’annexió de l’abadia benedictina de Montserrat —que fins aleshores havia estat subjecte a la seu apostòlica i depenia de la Congregació Claustral Tarraconense— a la congregació de Valladolid els observants L’excusa havia estat la decadència i l’abjecció dels monjos montserratins, tot i la voluntat de l’abat Joan de Peralta d’aplicar-hi les reformes del monestir de Santa Justina de Pàdua El 28 de juny de 1493, onze monjos vallisoletans prengueren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina