Resultats de la cerca
Es mostren 2868 resultats
Cuba talla les comunicacions telefòniques amb els Estats Units
La companyia cubanoitaliana ETECSA talla la gran majoria de les línies telefòniques amb els Estats Units per falta de pagament per part dels operadors ATT, MCI, LDDS, IDB i Wiltel, que deuen 19 milions de dòlars Aquests diners han estat embargats pel jutge nord-americà que porta la demanda presentada pels familiars de les víctimes de les avionetes anticastristes abatudes per caces cubans el 24 de febrer de 1996 Només es mantenen les comunicacions fetes a través de les companyies Spirit i TLDI, que estan al dia en els pagaments
cultura de Vinča
Cultura neolítica i calcolítica dels Balcans.
Pren el seu nom d’un jaciment en forma de tall de Sèrbia, situat a la vora del Danubi al sud de Belgrad, on es registraren sis nivells estratigràfics, en els quals la cultura de Vinča es datà entre el 4 000 aC i el 3 500 aC Els habitatges, formats per cases rectangulars fetes amb matèria vegetal recoberta de fang, es fortificaren en la fase calcolítica En són característics els petits ídols de ceràmica, al principi només femenins, i després també masculins o en forma de petits altars
l’Alcúdia d’Elx
Lleugera elevació de la plana, 3 km al SE d’Elx, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Ilici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al S del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix
diapositiva
Fotografia
Imatge positiva obtinguda sobre una pel·lícula transparent i que hom pot projectar amb l’ajut d’aparells especials.
Hom les anomena també transparències Poden ésser en color i en blanc i negre Les diapositives en blanc i negre provenen generalment d’un contacte d’un negatiu normal sobre una pellícula especial de baixa sensibilitat que hom revela com el paper fotogràfic Les diapositives en color són obtingudes directament sobre una pellícula especial anomenada inversible Tenen una gran definició, puix que són fetes per a ésser projectades ampliades Hom les presenta amb marc especial de cartó o plàstic per a protegir-les i fer-les adaptables als projectors
Alcàmenes
Escultura
Escultor grec, contemporani de Fídies.
Era atenenc, segons Plini Pausànies atribueix a Alcàmenes el grup d’Atena i Hèracles de l’Heraclèon de Tebes i les escultures del frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, però la cronologia és massa diferent per a haver estat fetes per un mateix autor Altres escultures atribuïdes a Alcàmenes són l’Afrodita anomenada dels Jardins, el grup de l’Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi, un atleta de bronze dit Encrinomenos, etc Però cap d’aquestes obres no ha pogut ésser identificada amb seguretat a través de còpies d’època romana
Jean Louis Rodolphe Agassiz
Biologia
Naturalista suís, professor d’història natural a Neuchâtel (1832).
El 1846 marxà als EUA, on professà al Lowell Institute de Boston A partir del 1848 ensenyà zoologia i geologia a Harvard, on creà el Museum of Comparative Zoology 1859 És autor de Selecta genera et species piscium 1829, Recherches sur les poissons fossiles 1833-44 i Études critiques sur les mollusques fossiles 1840-45 En els seus Études sur les glaciers 1840 mostrà, mitjançant observacions fetes a Suïssa i a Escòcia, que certes glaceres havien tingut un desenvolupament molt més ampli en el passat, i en deduí el concepte de glaciació
Luis Gonzaga Urbina
Literatura
Escriptor mexicà.
Fou director de la Biblioteca Nacional, diplomàtic i periodista Siglo XIX , Revista Azul , etc Com a poeta és un postromàntic que esdevé modernista en són exemples Ingenuas 1902, Lámparas en agonía 1914, Los últimos pájaros 1924, etc Com a prosista cal destacar La vida literaria en México 1917, recull de conferències fetes a l’Argentina, Estampas de viaje 1919, Hombres y libros 1923 i la patètica descripció de la capital mexicana Psiquis enferma 1922 Els darrers anys de la seva vida s’exilià a Cuba i Espanya, on collaborà activament en publicacions culturals
Bibliotheca Hispana Vetus
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, dels escriptors de la península Ibèrica des de l’època d’August fins el 1500, redactat per Nicolás Antonio i editat pòstumament a Roma el 1696, a despeses del cardenal José Sáenz de Aguirre.
Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus o Liutprand En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova en 1783-88 per la vídua de JIbarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta
conferència de Dumbarton Oaks
Història
Pla (agost-octubre del 1944) per a organitzar la seguretat internacional en acabar la Segona Guerra Mundial.
A la conferència, presidida pel secretari d’estat dels EUA Stettinius, participaren delegacions britàniques, nord-americanes, soviètiques i xineses Atès que l’URSS encara no havia declarat la guerra al Japó, invasor de la Xina, les converses foren dividides en dues fases en la primera, foren fetes les propostes sense el concurs dels xinesos, i en la segona, aquests les reiteraren en absència dels soviètics Les decisions preses foren polides a la conferència de Jalta 1945 i serviren de base a la de San Francisco, on fou projectada la Carta de l’ONU
Miles gloriosus
Història
Títol llatí (‘El soldat fanfarró’) d’una comèdia de Plaute.
Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina