Resultats de la cerca
Es mostren 14652 resultats
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
fulletó
Literatura
Part d’un periòdic —generalment la inferior d’una pàgina— reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum.
A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran…
ilota
Història
A l’antiga Esparta, esclau públic, adscrit a la terra que era atribuïda als ciutadans, sense que aquests hi tinguessin cap dret de propietat.
Els ilotes descendien, probablement, d’antics pobladors sotmesos pels doris Molt més nombrosos que els espartans, foren contínuament motiu d’inquietud a causa de les revoltes que protagonitzaren Messènia, 464 aC Tot alliberant els espartans del treball de la terra, contribuïren a fer-ne un exèrcit permanent Al s III aC, Cleòmenes oferí als ilotes la possibilitat de comprar llur llibertat i, al s II aC, foren alliberats per Nabis
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX
Llo
Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo (Alta Cerdanya).
Se'n destacà Bernat de Llo , que esdevingué senyor dels castells de So i Queragut Donasà pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau de So El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta Foren fills seus Arnau de So , que el succeí en el patrimoni familiar, i Bernat de Llo o d' Alió , cremat per heretge el 1258
Atlas lingüístico de la península ibérica
Atles lingüístic de les tres llengües romàniques peninsulars: català, castellà i portuguès.
Dirigí l’obra Tomás Navarro Tomás Les enquestes del domini català foren fetes per Francesc de B Moll i Manuel Sanchis i Guarner, a partir del 1933 interrompudes per la guerra civil de 1936-39, foren acabades el 1952 Suprimeix les ciutats i dedica una atenció especial als pobles arraconats, immunitzats de l’anivellació lingüística hi figuren 95 localitats catalanes Només n'ha estat publicat un volum Fonética Madrid, 1962
diàspora
Judaisme
Dispersió dels jueus per diverses contrades del món.
La causa principal foren les successives deportacions l’assíria del 772 aC i les babilòniques del 597 i del 586 aC i la destrucció de Jerusalem 70 dC Centres importants de la diàspora foren Babilònia s VI aC, Alexandria s IV aC, Antioquia s III aC i Roma s I dC Entre aquestes comunitats es mantingué sempre viu el sentiment nacional i, alhora, l’esperança d’un retorn
escola jueva d’Alexandria
Comunitat jueva que s’instal·là a Egipte després de la destrucció del temple de Jerusalem (~586 aC).
En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren…
macabeus
Bíblia
En la tradició cristiana, nom amb què són coneguts els set germans que, juntament amb llur mare, foren martiritzats —segons la narració del segon llibre dels Macabeus— en temps de la dominació selèucida.
cau de les Goges
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès), on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (Paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el Solutrià a Catalunya.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina