Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Josep Vives i Miret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Autodidacte El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona Installat a Tarragona en la postguerra i centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus L’escriptori de Santes Creus , 1959 Els tres palaus reials de Santes Creus , 1960 fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus La seva obra fonamental fou publicada pòstumament Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya 1969 Participà en diversos jocs florals Publicà, en l’aspecte literari,…
,
Joan II de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1404-19) i comte de Nevers (1384-1419), fill de Felip II l’Ardit de Borgonya i de Margarida de Flandes.
Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V…
música de Bruges
Música
Música desenvolupada a Bruges (Bèlgica).
Durant l’Edat Mitjana fou un mercat important a escala europea i també un centre financer de primer ordre Aquesta prosperitat contribuí a l’assoliment d’un moment cultural àlgid al llarg dels segles XV i XVI, que posteriorment declinà ràpidament La música religiosa d’aquest període és entre les fites més notables de la cultura europea Les principals esglésies, la de Sant Donacià, que és la catedral, la de Sant Salvador, la de Nostra Senyora, la de Sant Jaume i Sant Gil, cultivaren la polifonia, i grans compositors com ara Dufay, Heyns, Obrecht, Cordier i Clemens non Papa en foren mestres de…
Francesc Renart i Arús
Frances Renart i Arús
© Fototeca.cat
Urbanisme
Teatre
Literatura catalana
Urbanista i comediògraf.
Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…
,
Santa Catalina
Barri
Barri de Palma (Mallorca), situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada.
Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que…
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser feta a la…
flequer | flequera
Història
Menestral que es dedicava a pastar, a coure i a vendre el pa.
Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es…
músic | música
Música
Professional de la música, que compon música, n’ensenya, etc.
Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina