Resultats de la cerca
Es mostren 649 resultats
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni
Talleyrand
Família feudal occitana eixida de la casa comtal de Perigord i iniciada per Elies de Perigord dit Taleran (mort el 1205), fill del comte Elies V.
El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills Carles de Taleran…
Espés

Armes dels Espés
Llinatge noble de Ribagorça.
Era establert a Benavarri Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu El 1283 Bernat d’Espés fou un dels cavallers que feren valença a Pere II de Catalunya-Aragó amb motiu del seu desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou, i el 1309 prengué part en l’expedició d’Almeria de Jaume II El 1312 Pere d’Espés era comissari d’aquest rei per a la restitució de la Vall d’Aran…
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou…
Torre Reial de Bellesguard (Barcelona)
Art romànic
Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al rei Alfons…
Unió per a la Mediterrània
Organització interestatal d’àmbit regional mediterrani creada al juliol del 2008.
És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona 1995, que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea , i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació En formen part els vint-i-set…
Elionora Milà i Romeu
Música
Pianista i compositora.
Filla d’un violoncellista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia 16 composicions , 1949 al Palau de la Música de Barcelona Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres El 1966 guanyà el concurs Maria Canals La seva carrera com a intèrpret s’ha…
L’hereu de Can Pruna
Cinematografia
Pel·lícula del 1904; ficció de 8 min. 12 seg., dirigida per Segundo de Chomón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Macaya - Marro Barcelona FOTOGRAFIA Sde Chomón blanc i negre, amb tintats de color, normal ESTRENA Barcelona, 22121904 Sinopsi Un pagès i hereu ric es vol casar i fa públic un anunci sollicitant noies pretendents L’hereu serà perseguit per una legió de senyoretes que volen atrapar-lo, mentre ell intenta despistar-les Producció Fins ara s’havia pensat que no es conservava cap còpia d’aquest film Però n’aparegué una, propietat del Museu del Cinema - Collecció Tomàs Mallol de Girona, retolada en castellà, encara que manquen els rètols inicials i finals S’ha de remarcar…
Queralt

Armes dels Queralt
Llinatge noble procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans —i més tard senyors— del de Queralt.
Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia heretat la…
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina