Resultats de la cerca
Es mostren 2343 resultats
àton | àtona
Fonètica i fonologia
Dit del fonema vocàlic, síl·laba o mot relativament mancat d’intensitat acústica, o de freqüència tonal, respecte a algun altre que presenti un grau superior en aquests dos factors.
Es tracta d’un concepte essencialment relatiu, puix que les seves realitzacions requereixen, almenys virtualment, la presència d’algun segment fonemàtic en oposició No és possible de pronunciar una vocal o una síllaba aïllades com a tònica o àtona Altrament, és àtona la síllaba, monofonemàtica, u , enfront de mà , tònica, en “humà”
objectiu normal
Fotografia
Objectiu de distància focal igual, o molt similar, a la diagonal del negatiu, diapositiva o sensor digital.
Els objectius normals són els més senzills de construir, ja que no necessiten gaires correccions òptiques i, per tant, són els que normalment proporcionen imatges de més qualitat Un objectiu es considera normal quan l’angle de visió no s’allunya gaire del propi de l’ull humà, al voltant dels 55º
Jaume Martí i Serra
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordà 1812 Pintà retrats de Martí l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma, un Ecce Homo i diversos aiguaforts El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839
Berenguer Marc
Cristianisme
Mestre de l’orde de Montesa (1392-1409).
Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya-Aragó, sobre qui exercí una gran influència Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I , però fou perdonat pel rei Martí l’Humà el 1396 Assistí a la coronació del rei Martí 1399 a Saragossa, on duia la bandera reial
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
Bartolomeo Eustachi
Metge i anatomista italià.
Professor d’anatomia a Roma 1555-68 i metge del duc d’Urbino, fou un dels propulsors de l’anatomia comparada Féu descripcions de diferents indrets del cos humà, sobretot de l’orella interna i la faringe trompa d'Eustaqui Escriví De motu capitis 1561, Libellus de renibus 1563, Opuscula anatomica 1564, etc
Francesc Bertran
Història
Cavaller, senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran.
Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya
Bernat Dalmau
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1402-12).
A la mort de Martí l’Humà 1410, presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València novembre del 1410 - març del 1411 i a Sicília desembre del 1411 - febrer del 1412, preparatòries per al compromís de Casp Morí al castell de Solento Palerm sense poder acabar la segona missió
Desenvolupament físic i psicomotor de l’infant
Per tal que els elements continguts en la cèllula ou, producte de la unió de l’òvul i l’espermatozoide, arribin a transformar-se en un ésser humà adult, cal un procés lent i molt complex, determinat i influït per múltiples factors En el capítol anterior es descriu el desenvolupament del nou ésser durant l’etapa intrauterina, en què es produeixen fonamentalment els processos de divisió i diferenciació cellular que permeten la formació dels diversos òrgans i sistemes especialitzats Aquesta primera etapa conclou amb el naixement, a partir del qual el nou ésser se separa físicament…
Hàbitat natural i fonts d’infecció
Patologia humana
És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina