Per tal que els elements continguts en la cèl·lula ou, producte de la unió de l’òvul i l’espermatozoide, arribin a transformar-se en un ésser humà adult, cal un procés lent i molt complex, determinat i influït per múltiples factors. En el capítol anterior es descriu el desenvolupament del nou ésser durant l’etapa intrauterina, en què es produeixen fonamentalment els processos de divisió i diferenciació cel·lular que permeten la formació dels diversos òrgans i sistemes especialitzats. Aquesta primera etapa conclou amb el naixement, a partir del qual el nou ésser se separa físicament de la mare, per bé que encara depèn per complet d’ella o d’altres adults, i encara no té les característiques pròpies d’un ésser humà madur. En aquell moment, l’organisme del nadó ja té totes les estructures pròpies de l’ésser humà, però no les dimensions que tindran durant la major part de la vida, ni les seves funcions.
Durant els anys següents, les estructures de l’organisme del nou ésser es modifiquen notablement, gràcies a un procés denominat desenvolupament físic. D’una banda, els òrgans augmenten de grandària, i la talla i el pes s’incrementen progressivament. Les modificacions s’engloben dins del concepte de creixença. Però els òrgans no solament creixen, sinó que es transformen, de manera que les funcions es modifiquen i, a poc a poc, adquireixen les característiques fisiològiques de l’organisme adult. El conjunt d’aquestes transformacions es coneixen com a maduració.
Altrament, per bé que el nadó pot realitzar diverses activitats motores, i és capaç de moure diferents parts del seu cos, no pot controlar les seves accions voluntàriament. De moment, actua fonamentalment per reflexos automàtics, com ara el de la succió, que li permeten de satisfer les seves necessitats, sense ésser-ne conscient. Encara no posseeix, però, la capacitat de decidir què vol fer, com tampoc la de dominar el seu organisme per a realitzar accions voluntàries o comunicar-se amb els altres.
Lentament, anirà adquirint aquestes facultats durant els anys següents, mitjançant el procés de desenvolupament psicomotor, que comprèn la maduració de les funcions psíquiques i del control i coordinació dels moviments. Tot el procés és resultat de la maduració del sistema nerviós, i fa possible que l’infant arribi a convertir-se en un ésser autònom, capaç de pensar, d’executar les accions que desitgi i de comunicar-se i relacionar-se amb altri, la qual cosa li permetrà d’integrar-se en una activitat social.