Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
El planejament urbanístic
Portada de la revista “Construcción, Arquitectura y Urbanismo”, setembre-octubre del 1973 SB-UAB / GS Els fenòmens de creixement urbà accelerat i desordenat tingueren lloc en un context d’ineficàcia del planejament urbanístic Aquesta constatació és paradoxal, ja que tot just abans de l’inici del període estudiat la legislació urbanística espanyola havia estat profundament revisada i modernitzada En efecte, la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, en l’elaboració de la qual tingué un paper decisiu el jurista barceloní Manuel Ballbé i Prunés, promulgada el 12 de maig de 1956, fixava com…
Pere de Magarola i Fontanet, bisbe d'Elna (1623-1626)
El dia 22 de juliol de l’any 1623, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Magarola i Fontanet Barcelona 1571 – Lleida 1634, bisbe d’Elna diputat militar Francesc Pla i de Cadell, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Pere Fuster, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Onofre de Comte i de Bearne, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joan Baptista de Collferrer, domiciliat a la sotsvegueria de Besalú i vegueria de Girona oïdor reial Bernat de Sala i Alemany, doctor en ambdós drets i ciutadà de Barcelona Abans d’esdevenir diputat…
Francesc Macià
F Macià saluda els reusencs des del seu cotxe, Reus, 30-6-1932 ANC-Fons Macià El nom de Francesc Macià és un referent que apareix sovint en la història de Catalunya del primer terç del segle XX Majoritàriament desconegut en les seves primeres etapes de militar i de parlamentari i excessivament mitificat en les últimes com a conspirador i com a primer president de la Generalitat republicana, ha passat a la història com l’home símbol o com “l’avi”, i aquests epítets han funcionat com una pantalla que ha impedit un coneixement verídic i desapassionat de la seva biografia Cal dir que Macià fou…
Arqueologia 2018
Arqueologia
Introducció La nostra riquesa arqueològica no para de créixer perquè, any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual Algunes d’aquestes troballes procedeixen del saqueig illegal de jaciments i es posen a la venda a internet per això, la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va sollicitar una mesura pionera l’ordre d’allunyament per als infractors dels jaciments saquejats Prehistòria Excavació de la cova Freda de Collbató, al massís de Montserrat, durant la campanya del mes…
Arqueologia 2014
Arqueologia
A la cova de Mollet III a Serinyà, Pla de l’Estany s’han descobert restes òssies de l’ "Homo sapiens més antic de Catalunya © Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Prehistòria Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular Les campanyes a la cova de Mollet III Serinyà, Pla de l’Estany van treure a la llum restes òssies de l…
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Castellar del Vallès, d’una extensió de 44,91 km 2 , és situat a la vall alta del Ripoll, afluent del Besòs, que solca el municipi de NW a SW Limita al N amb el terme de Sant Llorenç Savall, a llevant amb el municipi de Sentmenat, al S amb Sabadell i al SW i W amb Terrassa i Matadepera El terreny és força accidentat, a la dreta del riu, pels contraforts sud-orientals del massís de Sant Llorenç del Munt la carena del Sabater, 701 m, Mont-rodon, 615 m, ambdós accidents al límit amb el municipi de Matadepera i, a l’esquerra del Ripoll, per les Roques d’Aguilar…
Torredembarra
Vista aèria de Torredembarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de l’esquerra del Gaià, situat a la costa, des del promontori dels Munts, a ponent, que és continuat per la platja de Torredembarra, d’arena fina, sense solució de continuïtat amb la de Creixell.
Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…
El cicle cretaci superior al domini beticobalear
Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…
Arqueologia 2017
Arqueologia
Introducció Any rere any, les excavacions arqueològiques ens proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Aquestes troballes podran incorporar-se aviat al Geoportal del Patrimoni Cultural, una eina de creació recent que georeferencia més de 25000 monuments i 12000 jaciments arqueològics Prehistòria Imatge de les troballes fetes a la Cova Bonica Vallirana, on es van trobar materials que es creu que formen part d’un aixovar d’enterrament ceràmica cardial, un punxó d’os, una…
La vida cultural al País Valencià
Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van caracteritzar…