Resultats de la cerca
Es mostren 1549 resultats
funció de distribució
Matemàtiques
Funció associada a una variable aleatòria que dona les probabilitats que aquesta prengui uns certs valors determinats.
Per a cada nombre real x , la funció de distribució F X pren el valor F X x = P {ϖ| X ϖ ≤ x } = P X ≤ x format per tots els esdeveniments elementals tals que el valor X ϖ no ultrapassa x Les propietats més importants que compleix la funció de distribució són si X és una variable aleatòria i F X la seva funció de distribució, sempre que x 1 < x 2 hom tindrà que F X x 1 ≤ F X x 2 si F X és una funció de distribució d’una variable aleatòria X , i si F X és la funció de distribució d’una variable aleatòria X , Les principals funcions de distribució són la distribució binomial ,…
Escola Polonesa
Música
Grup de compositors polonesos sorgit a la dècada dels anys cinquanta del segle XX.
En contra del que passava als països del llavors anomenat teló d’acer, a Polònia la música mantingué una certa autonomia respecte dels principis estètics del realisme socialista La riquesa de la vida musical del país exemplificada en el prestigiós Festival de Tardor de Varsòvia afavorí l’aparició de compositors joves durant la dècada del 1950 El serialisme que llavors practicaven a Occident els músics d’avantguarda no els suscità gaire interès els compositors polonesos es caracteritzaren per oferir alternatives senzilles, però molt efectives, a la problemàtica del llenguatge, la forma i el so…
invariància CPT
Física
Principi segons el qual la descripció física d’un fenomen no resulta alterada si es realitza una combinació de les operacions de canvi de càrrega, paritat i temps.
En alguns casos, com la desintegració de mesons K neutres, s’ha observat alguna lleu violació d’aquest principi Hom considera que la violació de la invariància CPT implicaria a la vegada un trencament de la simetria de Lorentz S’ha demostrat que la violació de la invariància CPT postulada en la desintegració dels mesons K o kaons neutres no es produeix, ja que tan sols és una violació CP També s’ha proposat una possible violació de la invariància per part de neutrins i antineutrins, però no s’ha pogut demostrar
vessador
Física
Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment
transformació integral
Matemàtiques
Operació mitjançant la qual una funció f(x) és transformada en una altra funció F(y) gràcies a relacions de tipus integral.
L’exemple més senzill és la simple integració F y = ∫ a y f x dx Una expressió vàlida per a un nombre important de transformacions integrals és F y = ∫ a b K x,y f x dx en la qual K x,y rep el nom de nucli i caracteritza l’esmentada transformació en molts casos, els límits d’integració són 0, ∞ i -∞, ∞ Cal esmentar, com a exemples importants, la integral ponderada, la integral de convolució, la transformada de Fourier anàlisi de Fourier, la de Laplace, la de Kankel, i la de Mellin
Flemming Weis
Música
Organista i compositor danès.
Estudià amb G Helsted al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Leizpig, on fou alumne de K Straube orgue i P Gaener teoria i composició De retorn a Dinamarca, fou organista de l’Annakirke 1929-68, tasca que compaginà amb la de crític musical President de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1942-56, compongué música orquestral, de cambra, per a instrument sol, peces corals i cançons Cal destacar la música incidental per al drama De udvalgte 'Els escollits', de K Munk 1965
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid
lleis de la radiació de Wien
Física
Enunciats de les propietats de l’espectre de la radiació emesa per un cos negre.
Segons la primera llei de Wien , la longitud d’ona λ m que correspon a l’energia radiant màxima emesa per un cos negre, multiplicada per la seva temperatura absoluta T , és una quantitat constant anomenada constant del desplaçament de Wien , i val 2,8978 × 10 - 3 m K, és a dir λ m T = constant Segons la segona llei de Wien , l’energia radiant màxima de l’espectre emès per un cos negre és proporcional a la cinquena potència de la temperatura absoluta T així, E m = bT 5 , b essent una constant que val 2,8971 J/K 5
forma bilineal
Matemàtiques
Aplicació bilineal f:E1×E1→K els espais vectorials E1 i E2 en el cos comú de base K.
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina