Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
gat salvatge

Gat salvatge
Tim Ellis (cc-by-nc)
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d’alçada a la creu.
És d’aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d’extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals És d’hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s’enfila molt bé als arbres, es nodreix d’ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s’apropa a les cases de pagès per entrar als galliners Habita a l’Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1800 m És accidental als Països…
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…
annex embrionari
Biologia
Formació embrionària que limita i aïlla parcialment l’embrió de la part extraembrionària.
En els vertebrats amniotes els tres annexos embrionaris principals són el sac vitellí , l' amni i l' allantoide , bé que sovint hom hi considera també la serosa En els mamífers, i a l’inrevés d’allò que s’esdevé en els ocells i rèptils, per tal com l’ou no duu reserves nutritives, la formació dels annexos embrionaris és molt precoç estat de bàstula secundària o de gàstrula Els annexos embrionaris, en produir-se el naixement del nou individu, són abandonats, llevat del sac vitellí en ocells i rèptils, el qual s’incorpora a l’embrió a nivell de l’intestí
desoxiribonucleasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi d’enllaços d’èster fosfòric entre els mononucleòtids de l’àcid desoxiribonucleic en qualsevol punt de la cadena; són, doncs, endonucleases.
La desoxiribonucleasa I del pàncrees de bou hidrolitza específicament tots els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 3'-hidroxil de la desoxiribosa hom l’ha obtinguda cristallitzada d’un pes molecular de 60 000, el seu pH òptim és de 6 a 7 necessita Mg 2 + com a cofactor La desoxiribonucleasa II que ha estat isolada del lletó i la melsa de mamífers i també dels bacteris, hidrolitza específicament, però no tots, els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 5'-hidroxil Ambdues desoxiribonucleases són emprades en la recerca de l’estructura i funció de l’ADN
paleomerícids
Paleontologia
Grup de mamífers artiodàctils fòssils de filiació molt discutida.
Alguns autors els inclouen dins dels giràfids per la presència de banyes damunt de les òrbites d’altres els situen molt propers als cèrvids Es tracta, en realitat, d’un grup independent i proper a ambdues famílies, el qual fou extraordinàriament prolífic durant el Miocè inferior i mitjà Els paleomerícids presentaven apèndixs damunt de les òrbites i una tercera banya a la regió occipital En el Miocè inferior dels Casots, Alt Penedès, es descriví l’espècie Ampelomeryx ginsburgi Presentava un crani amb tres banyes, dues de curtes damunt de les òrbites disposades horitzontalment —probablement…
oricteropòdids
Mastologia
Família de mamífers tubulidentats, que inclou el porc formiguer.
hidrocèrids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors exòtics, que comprèn la capibara.
cortisol
Biologia
Farmàcia
Hormona glucocorticoide secretada pel còrtex suprarenal de molts mamífers.
De natura corticoesteroide, té funcions antiinflamatòries i immunosupressores i és emprat en el tractament de malalties immunològiques, l’asma, la insuficiència corticoadrenal, quadres allèrgics i malalties neoplàstiques, sobretot les de tipus hematològic La seva concentració a la sang és regulada per l’hipotàlem i la hipòfisi mitjançant un sistema que inclou l’hormona adrenocorticotròpica És un factor important en la regulació del metabolisme dels greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes i el sodi i el potassi Aplicat a grans dosis i per períodes prolongats pot causar retenció de sals…
copròlit
Paleontologia
Concreció fecal fossilitzada de peixos, rèptils, ocells o mamífers.
De vegades tenen un caràcter fosfàtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
