Resultats de la cerca

Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora ,…

Collaborà en diferents revistes N R F , Commerce , Mesures , etc participà en la Resistència amb el pseudònim de Roland Mars fou director literari d' Action i membre del PCF 1937-47 La seva poesia rebutja la transcendència i cerca la descripció estàtica i minuciosa dels objectes, amb gran rigor en l’ús del llenguatge Ha publicat Douze petits écrits 1926, Le parti pris des choses 1942, Proèmes 1949, Le grand recueil en tres volums, 1961, Le savon 1966, Nouveau recueil 1967, Entretiens avec Philippe Sollers 1970, Nioque de l’avant-printemps 1983, Pratiques d’écriture 1984, etc Li…

Ha cursat estudis de filologia i treballa com a administrativa Collabora en les revistes Celobert i Lletres de Canvi És autora del text dramàtic Ferrabràs 1990, i de les novelles   Un mort al sindicat 1999, en el gènere negre, 2001,   Les ratlles de la vida  2010, premi Andròmina de Narrativa i El temps de cada cosa 2015, premi El Lector de l'Odissea En el gènere juvenil és autora dels relats Van ploure estrelles 2001, El quadern d'Àngela 2009, En les mars perdudes 2012, premi Ciutat d'Alzira 2011 i El ciutadà perfecte 2015 És també autora del volum Costums i tradicions 2008,…

Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat…

El cos és de forma massissa, amb el cap arrodonit i poc diferenciat, les pectorals amples i ovalades i la dorsal molt alta i punxeguda La coloració és característica totalment negre al dors i d’un blanc immaculat a la part inferior, amb una gran taca, també blanca, darrere l’ull Carnívor dotat de gran voracitat, l’orca és el depredador més poderós i temible de la mar, puix que ataca qualsevol presa de grandària suficient peixos, foques i altres cetacis, incloses les balenes Els seus hàbits gregaris, formant grups de fins 30 individus, i la seva velocitat, fins a 40 km/h, la fan encara més…

El disc inclou el cap i les dues aletes pectorals i la cua les dues aletes dorsals i la caudal De musell arrodonit, els ulls són petits i la boca és petita i arquejada Entre el crani i la part anterior de les dues aletes pectorals hi ha un òrgan elèctric a cada costat, format per nombrosos discs musculars disposats en forma de prisma que constitueixen una mena de condensador capaç d’emetre fins a 220V Inclou uns set gèneres amb unes poques espècies, que s’estenen per les mars tropicals i temperades habiten sobre fons arenosos i fangosos, i es nodreixen d’animals bentònics Les…

Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis…

Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha  Lagocephalus lagocephalus i  Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes…

Té el cos fusiforme, de color blau fosc al dors i blanc al ventre les aletes pectorals, característiques, són llargues, estretes i falciformes Espècie pelàgica i migradora, els seus desplaçaments no són tan importants com els de la tonyina S'alimenta d’altres peixos, de cefalòpodes i de crustacis Viu preferentment a les mars càlides es troba al Pacífic i a l’Atlàntic, i és més rara a la Mediterrània La seva carn, molt apreciada, sovint és confosa amb la del bonítol i venuda com a tal, sobretot en conserva, fins al punt que és la base d’una indústria important Hom en pesca molta a…

Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals,…