Resultats de la cerca

Substitueix els ingredients tradicionals del poema, com ara el ritme, el metre, l’estrofa i la sintaxi, per un sistema expressiu nodrit bàsicament per elements extrets dels repertoris tipogràfics, del dibuix, del gravat, de la fotografia i dels codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana Si bé el paper acostuma a ésser el suport habitual, això no és obstacle per a fer servir també objectes volumètrics, la forma i la funció dels quals poden ajudar a la definició del poema, tal com poden fer-ho el lloc que aquest ocupa en la superfície total sobre la…

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

Segons llur principi operatiu, hom les classifica en trituradores de mandíbules, giratòries, rotatòries, de martells i de rodets La trituradora de mandíbules actua pel copejament d’una mandíbula articulada sobre una de fixa, i el seu funcionament és el mateix que el de la matxucadora de mandíbules En la trituradora giratòria el trencament del material és produït per l’acció d’un òrgan troncocònic en girar sobre ell mateix i desplaçar-se excèntricament, pel moviment de balanceig del seu eix, dins una carcassa en forma de tronc de con invertit, idèntica a la de la matxucadora giratòria La…

Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…

Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…

Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem situar amb…

Situació Escasses ruïnes del que fou aquesta antiga capella rural ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades dalt d’un turó envoltat de conreus, a la part de dalt del barri de les Figueres, al peu del castell de Claramunt Mapa 35-15391 Situació 31TCG894012 S’hi accedeix pel camí del castell que és degudament senyalitzat Poc després d’haver-lo iniciat, just quan es bifurca, hi ha, a mà esquerra, un corriol poc marcat que s’enfila fins dalt del turó on es localitzen les despulles de l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del…

Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que hi mena FJM-…

Situació Tomba excavada en un bloc de roca sorrenca EFS Al marge meridional del replà que domina l’indret de la Ferreria, al lloc dels Pins del Màrtir, hi ha una roca sorrenca amb una tomba excavada que va ser localitzada per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG671312 L’accés més fàcil és seguir la pista que des de prop del final del camí de l’Aguda porta a la zona de la Torre d’en Domènecs Cal desviar-se cap a l’esquerra seguint un camí que porta als camps conreats del replà, els quals cal travessar caminant Necròpoli La sepultura és excavada aprofitant la superfície aplanada d’un bloc…

Situació El roc de Montbram, que domina l’alta vall de la Maçana i al cim del qual hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA - JL Valls El roc de Montbram, on fou construït el castell, és un veritable obelisc natural alt 600 m que domina la riba esquerra de l’alta vall de la Maçana, dita “la Vall”, que avui és annexada al territori de Sureda, del qual constitueix la part sud-est Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que remunta la riba esquerra de la Maçana fins al vilar de la Vall, la qual parteix de la carretera D-2 a l’…