Resultats de la cerca
Es mostren 1373 resultats
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una altra persona
anotació
Dret
Assentament que hom fa constar en els llibres de qualsevol registre (registre de la propietat, registre civil, etc).
El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu davant la…
Maria Àngela Escudero Álvarez
Altres esports de pilota o bola
Àrbitra de petanca.
Fou la primera dona amb aquest càrrec a Catalunya 1988 i a Espanya 1992 Als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 aconseguí que les proves de petanca per a discapacitats tinguessin àrbitres especialitzats i, ella mateixa, adaptà les normes generals del joc a les necessitats d’aquest collectiu Ha exercit en els Special Olympics 1999, 2003 i en diversos Campionats del Món i tornejos internacionals de petanca i petanca adaptada Des del 1993 fins al 2010 ha estat membre del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Petanca i ha presidit els àrbitres de Catalunya El 2003 rebé…
halterofília adaptada
Halterofília
Esport practicat per persones amb discapacitat física consistent en l’aixecament de pesos.
L’especialitat de pressió amb banca forma part del programa de competició des dels Jocs Paralímpics de Tòquio 1964, en categoria masculina, i dels de Sydney 2000, en la femenina Els esportistes s’agrupen per categories de pes, sense tenir en compte el grau de discapacitat, i competeixen segons les mateixes normes que regulen la pràctica no adaptada Els aixecadors adaptats aconsegueixen marques molt similars a les realitzades pels esportistes sense discapacitat A Catalunya s’encarrega de la seva organització i gestió la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat…
llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
Llei lingüística aprovada per les Corts Valencianes al novembre del 1983.
Desenvolupa l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que preveu l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’Administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació, i la delimitació dels territoris en què han de regir aquestes normes per al valencià, denominació utilitzada en la llei i l’estatut, sense esmentar-ne els vincles amb les llengües pròpies d’altres comunitats autònomes El seu abast és sensiblement inferior al de les lleis de normalització de les Balears i, especialment, de Catalunya hom hi admet, per exemple, la doble versió dels topònims i…
duel
Història
Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor.
Sol ésser regulat per determinades normes i se celebra generalment en presència de testimonis o “padrins” Té les seves arrels en el duel judicial de l’antic dret germànic, i s’estengué així per l’Europa medieval A França, després del desafiament de Francesc I a Carles V, el duel es popularitzà, i a tots els països llatins, especialment durant els s XVII i XVIII, el duel fou un costum generalitzat entre la noblesa A Anglaterra, el duel no fou gaire popular, i restà abolit l’any 1818 Durant el s XIX, gairebé totes les legislacions aboliren el duel però la lenitat en el càstig n'…
Jaume Pi-Sunyer i Bayo

Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Medicina
Metge.
Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d…
Philip Webb
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador anglès.
Inicià les seves pràctiques conjuntament amb GEStreet, amb qui conegué William Morris Juntament amb ell i amb alguns prerafaelites, el 1861 creà la primera societat de WMorris per al disseny d’objectes En 1859-60 edificà la Red House per a WMorris aquesta casa, construïda de dintre cap enfora, sense recobrir els maons i deixant veure la construcció interior, fou un primer pas cap al funcionalisme Altres cases, també de camp, sobretot Routon Grange 1881-91, que segueixen les normes de la seva primera obra, és a dir, la incorporació de solucions medievals però no historicistes,…
Lluís Revest i Corzo
Història
Erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat de l’idioma i donava…
Titanic

Vista del Titanic
National Museums Northern Ireland
Història
Transatlàntic britànic de 46.000 t, el més gran i luxós de la seva època (1911).
Malgrat ésser considerat insubmergible, en el curs del trajecte Southampton Gran Bretanya - Nova York, el seu primer viatge, topà contra un iceberg a uns 650 km al S de l’illa de Terranova i s’enfonsà la nit del 14 al 15 d’abril de 1912 En resultaren més de 1515 víctimes d’un total de 2224 passatgers Com a conseqüència, se celebraren les conferències navals internacionals del 1913 i del 1929 i s’establiren normes de seguretat naval El 1985, les restes del Titanic foren descobertes a més de 5000 m de profunditat gràcies a la utilització dels batiscafs i submarins telecomandats d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina