Resultats de la cerca

La vila de Riba-roja d’Ebre és situada a 76 m d’altitud, sobre una terrassa de gres i argila vermella, a la riba dreta de l’Ebre El seu antic castell, avui totalment desaparegut, és esmentat l’any 1153 com a límit del terme del castell de Miravet, donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers Aquesta donació feta pel comte no incloïa la fortalesa de Riba-roja, ja que formava part de la zona conquerida uns anys més tard Sota el govern del rei Alfons I, el castell de Ribaroja era vinculat a la comanda d’Ascó amb un grau de dependència difícil de determinar L’evolució històrica de…

Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a…

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…

Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús i feu el noviciat a Nivelles Bèlgica Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860 A partir de llavors i fins al 1866 anà a Carrión de los Condes Lleó, on ensenyà exegesi i llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres…

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut…

Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…

Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…

Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…