Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
eurobò
Economia
Obligació emesa per estats o grans empreses internacionals, fora de la jurisdicció de qualsevol autoritat nacional.
Hi intervé un sindicat internacional de bancs i és subscrita en gran part per inversors, la moneda nacional dels quals és una altra que la de denominació de l’emprèstit
coartació
Dret canònic
Antigament, obligació d’ordenar-se dins un cert termini, segons les condicions del benefici eclesiàstic obtingut.
tasca
Treball que hom té l’obligació de fer, que li han assenyalat o s’ha assenyalat.
malversació
Dret penal
Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la.
El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…
Constitució del 1869
Història
Constitució de l’Estat espanyol, sorgida després de la Revolució de Setembre del 1868
que enderrocà Isabel II, de les corts constituents del 1869, on progressistes i unionistes es pronunciaren a favor de la monarquia constitucional com a forma de govern, enfront de republicans,carlins i reialistes.
L’1 de juny fou aprovada per majoria de vots i promulgada el 6 de juny Hi destacava en primer lloc la implantació del sufragi universal Afirmava la sobirania nacional i atribuïa el poder legislatiu a les corts i el poder executiu al rei a través de la fórmula " mitjançant els seus ministres " El monarca tenia el dret de veto i, d’altra banda, l’obligació de triar els ministres, responsables davant les corts, entre els partits de la majoria Ambdues cambres, amb igualtat de facultats, eren elegides per sufragi universal Les llibertats individuals foren ampliades d’ensenyament, de premsa, d’…
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt per…
vot
Cristianisme
Religió
Promesa feta a la divinitat per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció.
Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
Kataluna Esperantista Federacio
Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears, creada a Barcelona el 1910.
Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans El seu òrgan oficial fou la revista Kataluna Esperantisto 1910-36 Celebrà divuit congressos el primer a Sabadell, el 1910 el 1925 a Palma, el primer fora de Catalunya el darrer se celebrà el 1936 a Manresa, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals Internaciaj Floraj Ludoj, dels quals se’n celebraren disset, amb premis per a obres originals i per a traduccions d’obres catalanes Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina