Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
miserere
Música
Salm cinquantè de la Vulgata, anomenat així pel seu començament Miserere mei, Deus('Compadiu-vos de mi, oh Déu').
Salm del penediment i del perdó, atribuït durant molts segles al rei David, quan confessà el seu pecat d’adulteri, la litúrgia romana l’empra com a salm penitencial abans de la reforma litúrgica 1970 es cantava a les laudes, a l’ofici de difunts i a les exèquies, i al final de l’ofici de tenebres per Setmana Santa A partir del segle XVI, molts compositors començaren a tractar-lo en polifonia vocal, mantenint gairebé sempre l’estructura antifònica per a cors alterns Un dels misereres més famosos és el de G Allegri, compost probablement el 1638, que la Capella Sixtina cantà en exclusiva i amb…
glaucòfan
Mineralogia i petrografia
Silicoaluminat de magnesi i de sodi, Na2Mg3Al2Si8O2 2(OH)2
.
Mineral que pertany al grup dels amfíbols i que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o de vegades fibrós, i té l’esclat de vidre, sedós en les varietats fibroses El color és blau clar, però s’enfosqueix amb la proporció de ferro La duresa és de 6, i la densitat, de 3-3,4 Hom el pot trobar en les roques metamòrfiques de grau alt o mitjà És molt abundant a Califòrnia
Pelham Humfrey
Música
Compositor anglès.
Vida Fins el 1664 fou membre del cor de la capella reial sota la direcció de Henry Cooke, i tingué com a companys J Blow, M Wise i W Turner, entre d’altres La primera referència sobre la seva activitat com a compositor data del 1663, i apareix en el cèlebre Diari de Samuel Pepys Abans del 1667 viatjà per França i Itàlia, i les obres compostes a partir d’aquesta data mostren clarament la influència de GB Lulli i G Carissimi Es coneixen poc les activitats portades a terme per Humfrey entre el 1667 i el 1672, però se sap que compongué música religiosa i cançons per a entreteniment de la cort, i…
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
tiol
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics caracteritzats per la presència d’un grup —SH enllaçat directament a un àtom de carboni.
El nom tiol ha substituït modernament la denominació mercaptà , que fa referència a la propietat, coneguda ja antigament, d’aquests composts, de combinar-se amb l’òxid de mercuri en solució aquosa D’acord amb les regles de la IUPAC, s’anomenen mitjançant el sufix tiol unit al nom del compost fonamental, com, per exemple, etantiol CH₃-CH₂-SH, o, quan existeix en el mateix compost un grup funcional més important, fent servir el prefix mercapto- , com és el cas de l’àcid mercaptoacètic HS-CH₂-COOH Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli Hom els obté per diversos mètodes,…
resines acetàliques
Química
Materials termoplàstics produïts a partir d’aldehids per polimerització d’addició, mitjançant el doble enllaç del grup carbonil.
La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris calen…
L’Evangeli segons un de tants
Literatura catalana
Llibre de poemes de Blai Bonet, publicat el 1967.
Recull de divuit poemes, alguns força llargs, en vers lliure o bé en tirallongues de decasíllabs, encara que sense seguir una versificació gaire estricta Escadusserament, s’hi fa servir la rima, sovint assonant, però en aquests casos tampoc no se segueix la norma Encara que havia guanyat el premi Carles Riba 1962 amb el títol d’ Oh Calvary, Calvary , el llibre de poemes més important de Blai Bonet no va poder ser publicat fins el 1967 per problemes amb la censura, sembla que en una versió molt diferent de l’original Potser, en aquest cas, els entrebancs de publicació van anar a…
glicerat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid glicèric, que conté en la seva molècula l’anió CH₂OH—CHOH—COO-
.
glauconita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de ferro i potassi, alumini i magnesi, K(Fe,Mg,Al)2 (Si4O1 0) (OH)2
.
Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics
acil
Química
Grup o radical orgànic RCO— que deriva dels àcids carboxílics RCOOH per eliminació de l’hidroxil OH del grup funcional.
En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser anomenats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina