Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…
La casa de la Ciutat de Vic
Art gòtic
Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…
Santa Creu de Joglars (Olost)
Art romànic
Situació La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 22,3 —y 51,2 31 tdg 223512 La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà…
Regencós
Regencós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al corredor de Palafrugell.
Situació i presentació Limita amb Begur E-SE, Palafrugell SW, Torrent W i Pals N-NW Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur a llevant i al nord-est, coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del Quermany, el planell superior…
F’odor Mikhajlovič Dostojevskij
Literatura
Escriptor rus.
El seu pare, home cruel i tirànic, l’obligà a estudiar la carrera d’enginyer militar Peterburg, 1838-43 malgrat la vocació literària que tenia des de l’adolescència Destinat al departament d’enginyers de la capital, es retirà al cap d’un any per consagrar-se a la literatura Traduí Eugénie Grandet 1844 i escriví la seva primera novella, Bednyje l’udi ‘Pobra gent’, 1845, que el situà d’un sol cop entre els millors escriptors russos del seu temps Belinskij veié en el jove novellista, de tendència gogoliana, un nou geni presentava, amb una força i una penetració extraordinàries, la tragèdia…
La política pitiüsa
La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta…
Mont-roig del Camp
Vista aèria de Mont-roig del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot finalment l’…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
L’esport, entre el negoci, l’espectacle i la política
Parlar d’esport a Catalunya és parlar, inevitablement, del Barça Tota la resta d’activitats, tots els altres clubs, les potents iniciatives que es donen en esports minoritaris i en la base de la pràctica física, corren el risc de quedar arraconats davant la supremacia mediàtica del FC Barcelona El president Joan Laporta i Estruch, poc després de la seva elecció, l’any 2003, ho deia així «Jo crec que a Catalunya, el Barça és la institució esportiva més important i que, a més, té una projecció mundial, i crec que és bo per al país que el Barça assumeixi aquesta funció, i més quan encara no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina