Resultats de la cerca
Es mostren 1961 resultats
Club Hoquei Mataró

Jugadors del Club Hoquei Mataró amb la Copa de la CERS del 2009
RFEP
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Mataró.
Fundat el 1951 com a secció de l’Esport Ciclista Mataró, el 1992 adoptà la denominació actual Jugà en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal en cinc períodes diferents i la mateixa temporada del seu debut a la primera divisió espanyola, la 1966-67, conquerí la Copa d’Espanya La temporada 1967-68 s’adjudicà el Campionat de Catalunya i la Lliga espanyola i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa No guanyà cap més títol fins al cap de 41 anys, l’any 2009, que conquerí la Copa de la CERS, pocs dies després de baixar de l’OK Lliga a la primera divisió Aquest títol li permeté…
Francesc Gayà Riera
Esports de tir
Tirador i dirigent esportiu.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, pujà al podi del Campionat d’Espanya d’arma llarga en alguna ocasió durant els anys cinquanta i obtingué resultats destacats en el Campionat de Barcelona També participà en competicions internacionals, com els Jocs Mediterranis de Beirut 1959 Fou president del Tiro Nacional de Barcelona 1961-69, entitat que en aquella època feia les funcions de Federació Catalana de Tir Olímpic Feu una reforma integral de les installacions de Vista Alegre a Montjuïc, fet que permeté l’organització del Campionat d’Espanya d’armes olímpiques el mateix any També organitzà…
Societat Filharmònica de València
Música
Entitat privada formada per socis que financen una sèrie de concerts per temporada.
Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300 socis, que…
Acab
Història
Setè rei d’Israel, fill d’Omri.
El seu regnat 873 - 854 aC fou un dels períodes més notables de la història d’Israel sotmeté els moabites, mantingué la pau amb Judà i amb els fenicis, derrotà els arameus i s’alià amb els assiris En donen detalls àdhuc fonts extrabíbliques, com, per exemple, la inscripció de Měsa’ i el monòlit de SalmanassarIII Amb tot, és jutjat molt desfavorablement per la Bíblia perquè permeté que la seva muller pagana, filla del rei de Tir, continués donant culte a Baal, per haver ficat a la presó el profeta Miquees, que li profetitzà el desastre, i per la seva manca general de zel Quan, aliat amb…
Giuseppe Occhialini
Física
Físic italià.
Es graduà a Florència el 1929 El 1931 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i, amb Patrick Maynard Stuart Blackett , dissenyà i construí una cambra de boira , amb la qual féu recerques sobre raigs còsmics que permeteren descobrir el positró De nou a Florència 1934 marxà poc després al Brasil, en desacord amb el règim feixista, i posteriorment 1944 a Bristol, on contribuí a desenvolupar la tècnica de les emissions nuclears, que permeté descobrir els mesons π Tornà a Itàlia el 1950, on fou professor a Milà i a Gènova El seu pare Augusto Raffaele Occhialini Fossombrone 1878 —…
Antoni de Cardona i de Luna
Història
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana, tronc d’una línia dels Cardona a Sicília.
Tercer fill del comte Hug II i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a València Combaté a Sanluri 1409, manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume d’Urgell Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I El 1416 Alfons IV l’envià a Sicília en qualitat de covirrei S'hi establí i s’hi casà 1421, en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de Caltabellotta i…
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de Rússia A l’…
Jacques Alexandre César Charles
Física
Físic francès.
Fou el primer a utilitzar l’hidrogen en els aeròstats Professor a la Sorbona, preparà amb els germans Robert un globus propulsat per hidrogen que s’elevà a les Tulleries agost del 1783, sense tripulant, i pel desembre del mateix any, ell mateix i NL Robert efectuaren la segona ascensió tripulada aerostació Lluís XVI li permeté d’establir un gabinet de física en unes dependències del Louvre, i el 1785 ingressà a l’Académie des Sciences El 1787 descobrí la relació entre la temperatura i el volum del gas, però no publicà el resultat de les seves investigacions, i el 1802 la llei…
Hernán Siles Suazo
Política
Polític bolivià.
Cofundador 1941 del Movimiento Nacionalista Revolucionario, entre el 1946 i el 1951 visqué exiliat a l’Argentina i a Xile Havent tornat al seu país, dirigí 1952 la insurrecció que portà l’MNR al poder i esdevingué vicepresident 1952-56 i president 1956-60 de la república Un cop d’estat l’obligà de nou a exiliar-se 1964-78 L’any 1978 fundà el Movimiento Nacionalista Revolucionario de Izquierda, que el portà a la victòria en les eleccions presidencials del 1979 i el 1980, però el règim militar no permeté la presa de possessió del nou càrrec Dissolta la junta militar, ocupà la presidència de la…
Ilustració Catalana
Editorial
Editorial iniciada a Barcelona el 1884 com a biblioteca del setmanari La Ilustració Catalana, dirigida per Francesc Matheu.
Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent, amb un capital de 125 000 pessetes —en 250 accions de diversa propietat—, que permeté de donar un gran impuls a les edicions fins el 1935 hi collaborà sempre Josep Alemany i Borràs Ultra els 36 volums de la revista, publicà uns 525 títols, 364 dels quals corresponen a Lectura Popular Cal destacar també els 60 volums d’obres completes De tipografia tradicional i acurada, s’especialitzà en la divulgació a preus mòdics —cal recordar els 30 volums de l’edició popular de Verdaguer— de la literatura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina