Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Esteban Salas y Castro
Música
Compositor cubà.
Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions canòniques En la…
Boris Porena
Música
Compositor italià.
Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, el 1972 fou nomenat professor al Conservatori de Roma Assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt del 1957 al 1960, i el 1965 obtingué el Premi Ciutat de Milà per la seva obra Über aller dieser deiner Trauer ’Totes aquestes tristeses teves’ El 1974 fou nomenat president del Sindacato Musicisti Italiani Influït pel neoclassicisme d’I Stravinsky, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li permeté posar-se en contacte amb les avantguardes, alguns elements de les quals incorporà al seu llenguatge Del conjunt de la seva obra destaquen les cantates i petites…
Juan de Herrera
Música
Compositor colombià.
Rebé una acurada educació i fou ordenat de sacerdot cap al 1688 A Bogotà fou mestre de cor del convent de Santa Inés, i des del 1703 fins a la seva mort, de la catedral Aquest càrrec li permeté dur a terme una gran tasca com a mestre dels nens cantors i com a compositor de misses, salms i lamentacions Moltes de les seves obres litúrgiques estan escrites en estil policoral, i mostren una sòlida tècnica i una gran riquesa harmònica, especialment en les composicions a vuit veus El seu catàleg és molt extens i alguns dels seus salms ofereixen un tractament antifonal dels cors, que només s’uneixen…
Gerhard Heinrich Wilhelm Fritz Hüsch
Música
Baríton alemany.
Estudià a la seva ciutat natal amb Hans Emge i debutà a Osnabrück el 1923 amb Der Waffenschmied , d’A Lortzing Posteriorment formà part de les companyies d’òpera de Colònia 1927-30 i Berlín 1930-42 El 1930 debutà al Covent Garden de Londres amb Die Fledermaus 'El ratpenat', de J Strauss i hi tornà els anys 1931 i 1938 com a Papageno La flauta màgica El 1930 i el 1931 fou Wolfram Tannhäuser a Bayreuth La seva veu de baríton líric li permeté cantar amb èxit el repertori mozartià Don Giovanni , Les noces de Fígaro , verdià La Traviata i, ocasionalment, el puccinià Madama Butterfly , a…
Societat Filharmònica de València
Música
Entitat privada formada per socis que financen una sèrie de concerts per temporada.
Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300 socis, que…
Club Hoquei Mataró

Jugadors del Club Hoquei Mataró amb la Copa de la CERS del 2009
RFEP
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Mataró.
Fundat el 1951 com a secció de l’Esport Ciclista Mataró, el 1992 adoptà la denominació actual Jugà en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal en cinc períodes diferents i la mateixa temporada del seu debut a la primera divisió espanyola, la 1966-67, conquerí la Copa d’Espanya La temporada 1967-68 s’adjudicà el Campionat de Catalunya i la Lliga espanyola i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa No guanyà cap més títol fins al cap de 41 anys, l’any 2009, que conquerí la Copa de la CERS, pocs dies després de baixar de l’OK Lliga a la primera divisió Aquest títol li permeté…
Manuel Antonio Esteve Corró
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Corró.
Migcampista Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1943 procedent del Constància d’Inca, on havia jugat les dues temporades anteriors, però una lesió a l’esquena li impedí debutar amb la samarreta blaugrana en partits oficials Fou cedit temporalment a l’Hèrcules i després al seu equip d’origen, on tornà a jugar en l’etapa 1945-47 Una nova cessió al Gimnàstic de Tarragona li permeté debutar a primera divisió l’octubre del 1947 Jugà 41 partits en les dues temporades 1947-49 abans de tornar al FC Barcelona, la temporada 1949-50, on actuà en 17 partits més Després tornà un altre any a Tarragona…
Hernán Siles Suazo
Política
Polític bolivià.
Cofundador 1941 del Movimiento Nacionalista Revolucionario, entre el 1946 i el 1951 visqué exiliat a l’Argentina i a Xile Havent tornat al seu país, dirigí 1952 la insurrecció que portà l’MNR al poder i esdevingué vicepresident 1952-56 i president 1956-60 de la república Un cop d’estat l’obligà de nou a exiliar-se 1964-78 L’any 1978 fundà el Movimiento Nacionalista Revolucionario de Izquierda, que el portà a la victòria en les eleccions presidencials del 1979 i el 1980, però el règim militar no permeté la presa de possessió del nou càrrec Dissolta la junta militar, ocupà la presidència de la…
Vlad III de Valàquia
Història
Gospodar de Valàquia (1456-62 i 1476), fill de Vlad II.
La seva política de reforçament del país li permeté de conservar la independència enfront dels otomans, als quals es negà a pagar tribut Amb l’ajuda del rei Maties I d’Hongria aturà l’expedició de càstig enviada pel soldà otomà Mehmet II Però, substituït pel seu germà, fou empresonat durant deu anys a Buda Recobrà el tron de Valàquia, per poc temps, puix que fou víctima d’un complot dels boiars, que l’assassinaren El sobrenom prové de la manera en què sovint feia executar els seus enemics La figura de Vlad IV inspirà la llegenda de Dràcula , nom que prové del seu patronímic de Draculea , és a…
Teobald II de Navarra
Història
Rei de Navarra (1253-70) i comte de Xampanya (Teobald V) i de Brie.
Fill de Teobald I de Navarra i de Margarida de Borbó Accedí al tron navarrès sota la regència de la seva mare, que signà el tractat de Tudela 1253 amb l’infant Alfons d’Aragó, que fou ratificat per Jaume I de Catalunya-Aragó a Monteagudo 1254 aquesta aliança permeté la intervenció de Jaume I per evitar la invasió castellana a Navarra i arranjar les diferències amb Castella a la pau de Sòria 1256, signada entre Alfons X de Castella i Jaume I, en nom propi i en el del rei de Navarra Participà a la croada de Lluís IX de França contra Tunis 1270, i morí en el camí de tornada a Navarra El succeí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina