Resultats de la cerca

És situada a l’extrem W del fiord homònim, que s’endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del SE de Noruega, on forma una via marítima de gran tràfic És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega Vorejada de turons, té el centre a la badia de Pipervika, annexa a l’àrea portuària, que també s’estén per les badies de Frognerkilen i Björvika L’expansió urbana s’estén pels turons del N, l’W i l’E, i hi ha una àrea residencial amb zones verdes a la gran illa de Bygdøy La indústria comprèn la construcció naval i indústria mecànica,…

El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses , existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…

Situació L’església parroquial de Sant Sebastià és a la part alta del poble de Viliella, situat a tramuntana de Lles, en un cingle sobre la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG929972 Sortint de Lles, cal agafar una pista que es dirigeix a Coborriu de la Llosa i passa just al costat de Viliella MD Història Tot i que el lloc de Viliella és esmentat en la documentació a mitjan segle XIII, ara com ara, de la seva església parroquial només es tenen notícies documentals del segle XIV Així, entre els anys 1312 i 1314, hi ha referència que l’ ecclesia Sti Vicentii de Velera-Viliela fou…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del…

Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera

“Car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porch senglar, sinó en les muntanyes de Jacca e al peu del Moncayo en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Denia, e açò per tal com la terra era ladonchs pus poblada de gents que ara no és, per raho de les mortaldats e guerres que-s són aprés seguides” A mitjan segle XIV la crònica de Pere el Cerimoniós ja no tractava només de gestes heroiques o vindicacions apologètiques com les cròniques anteriors Més arran de terra, àdhuc en anècdotes cinegètiques com aquesta, la quotidianitat de la…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Situació El que queda de Sant Jaume de Vilamontà, és dins el terme municipal de Manlleu, i es troba a mig aire del turó que hi ha al costat de ponent del mas de Sant Jaume Vell, que és a uns 800 m de l’ermita de Sant Jaume Nou Per arribar a aquesta darrera ermita s’ha d’agafar la carretera que de Manlleu va en direcció a Torelló, i aproximadament al punt quilomètric 2,100, es pren un trencall a mà dreta que hi mena Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 40,6 —y 52,9 31 TDG 406529 S’hi va per la carretera de Manlleu a Torelló A uns…

Segons un document de l’Arxiu Capitular de Tortosa, l’església parroquial de Sant Joan del Camp ja existia l’any 1156, i és considerat un dels temples més antics de la ciutat de Tortosa El document conté la sentència per la qüestió suscitada entre la seu de Tortosa i l’orde de l’Hospital sobre la divisió del Camp de Sant Joan, en la qual es determina que una meitat sigui per al cementiri de la seu episcopal i l’altra, on és l’església de Sant Joan, sigui destinada a l’ús dels pobres El cementiri era situat molt a prop del convent de Sant Francesc, per la seva banda meridional, probablement…

Segons remarca el subtítol “Catalunya agonitzant”, l’obra vol recrear els orígens de la “decadència” catalana S’ambienta en l’època de l’entronització dels Trastàmara a Catalunya i compagina la crònica dels grans esdeveniments històrics com la derrota dels partidaris de Jaume d’Urgell pels de Ferran d’Antequera, el regnat d’aquest i el final del cisma papal amb Benet XIII amb el relat de les peripècies personals dels protagonistes, en dues línies argumentals no sempre prou travades Hi intervenen altres personatges històrics, com Vicent Ferrer, mossèn Borra, el príncep Alfons i el conseller…