Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
aigua de mar

L’extensió dels oceans
© Fototeca.cat
Geografia
Aigua que conté diverses sals en solució i que forma les mars i els oceans.
Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim…
Bibliografia de la indumentària
Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
música de Xile
Música
Música desenvolupada a Xile.
Música culta Quan els espanyols colonitzaren Xile, al segle XVI, la música fou utilitzada com a eina d’evangelització dels indígenes, els quals començaren a participar en els cants de la missa i a tocar instruments europeus Ja al segle XVII es té constància que, a més del cant pla i polifònic, s’hi interpretaven himnes i villancicos En els oficis religiosos solien intervenir dos cors i un conjunt de músics estables, dirigits pel mestre de capella Les obres més cantades eren de compositors com F Guerrero, TL de Victoria o GP da Palestrina Se sap que la catedral de Santiago disposava d’un…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
Henri Dutilleux

Henri Dutilleux
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre…
,
Els ambients continentals rics en algues
A les capçaleres fluvials, com la illustrada del riu Freser alt Ripollès la força del corrent impedeix l’establiment d’algues associades a sediments fins i tous per contra, hi dominen especies filamentoses proveïdes de rizoides o formadores de làmines que s’adhereixen al substrat rocós, i també coixinets mucilaginosos de cianofícies i de diatomees S Sabater Aquí hom considerarà els principals ambients continentals, la majoria aquàtics, que aixopluguen poblacions d’algues Aquests ambients típics, però, només representen una part dels que poden permetre la vida de les algues Pràcticament, les…
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els rotavirus aquests…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina