Resultats de la cerca

Començà a jugar als Maristes de la seva població natal Posteriorment jugà amb el Sant Joan a les competicions diocesanes i també al CC Badalona L’any 1956 fitxà pel Joventut de Badalona, on jugà fins el 1967, i formant part de l’equip que guanyà la primera lliga del club Posteriorment s’incorporà al CD Mataró 1967-70 i a l’Ademar de Badalona 1970-71 Fou internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola Formà part de la junta directiva del Joventut 1982-95

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984

Davanter centre, fitxà pel FC Barcelona 1986-89 procedent de l’Everton anglès Disputà 149 partits i marcà 58 gols amb el Barça, i guanyà la Copa del Rei 1988 i la Recopa 1989 Fou 80 vegades internacional i marcà 48 gols Participà en dues Copes del Món 1986, 1990, en la primera de les quals es proclamà màxim golejador amb 6 gols, i dues Eurocopes 1988, 1992 El 1986 aconseguí la Pilota d’Argent i el 1990 rebé el premi Fair Play de la FIFA per no haver rebut cap targeta d’amonestació en tota la trajectòria En retirar-se, passà a ser comentarista esportiu

Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades amb el seu germà Eduard 1962, 1964-70, amb Josep Lluís Pedragosa 1963 i amb Carles Pedragosa 1971, sempre en la posició de saguer També es proclamà campió olímpic a Mèxic 1968, assolí dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats mundials 1962, 1966, 1970 amb el seu germà Jugà com a professional 1972-78 i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes 1978-82, 1990-92 Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota La Unió de Federacions Esportives de…

Arribà al FC Barcelona 1995-2000 procedent de l’Sporting de Portugal Destacà com a extrem dret i golejador, i disputà amb el Barça un total de 179 partits i marcà 32 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Supercopa d’Espanya 1996 i, en l’àmbit europeu, una Recopa i una Supercopa, ambdues el 1997 L’estiu del 2000, després de pagar la clàusula de rescissió, fitxà pel Real Madrid Amb la selecció portuguesa, disputà tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 L’any 2000 fou distingit amb la Pilota d’Or

Membre de la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona i de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Fou president de la Federació Regional de Pesca 1967-77, i durant el seu mandat introduí un canvi significatiu en la forma de puntuar en les competicions de pesca de Catalunya que substituí la norma de puntuar només la peça més gran per lade puntuar el pes total a raó d’un punt per gram de les captures vàlides Aquesta fórmula fou posteriorment adoptada per la Federació Espanyola de Pesca També fou membre fundador del Club de Pilota Basca, del Club Atlètic Gramenet i del Moto…

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el text…