Resultats de la cerca

Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’església del…

El terme del castell de Rajadell apareix citat el 950 castro Agello En canvi, dels senyors del castell no en sabem gran cosa, només que el 1025 apareix un Miró de Rajadell que no sabem si és el senyor eminent o bé un feudatari o un castlà No és fins al 1113 que figuren com a senyors del castell de Rajadell Pere i Ramon Folc, que eren membres de la família Cardona, amb la qual la família Rajadell tingué moltes vinculacions durant els segles següents En aquest mateix temps, al principi del segle XII, apareixen diversos personatges amb vinculacions feudals en el castell El 1123 és Berenguer…

Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als…

El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…

La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds…

Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de Cervera llegà el terme i el…

El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta època la…

Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora…

Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort…

El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…