Resultats de la cerca
Es mostren 1367 resultats
Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat)
Art romànic
Una sentència episcopal del bisbe Pere, del 1245, repartia entre els rectors de Sant Just i Sant Joan Despí llur part corresponent del territori de la vila de Sant Feliu de Llobregat El 1280 el bisbe de Barcelona, Arnau, concedí als veïns de la vila de Sant Feliu que poguessin oir missa cada dia a la capella de Sant Feliu, menys per Nadal i altres festes assenyalades en què havien d’assistir a la parròquia, i que en cas de necessitat s’hi pogués confessar, combregar i batejar Però els veïns de Sant Just van recórrer contra concessió i guanyaren el plet a Roma Aleshores, els veïns…
Roger Federer

Roger Federer (2008)
© Pascal Le Segretain/Getty Images for Laureus
Tennis
Tennista suís.
Professional des del 1998, de l’octubre del 2002 al novembre del 2016 se situà entre els 10 primers llocs de l’ATP, i és el tennista amb el rècord de setmanes en el número 1 de la classificació, tant en nombre absolut 303 al febrer del 2018 com en setmanes consecutives 237, posició que ha ocupat des del febrer de 2004 a l'agost del 2008, del juliol de 2009 al juny del 2010, del juliol al novembre del 2012 i des del febrer del 2018 Jugador molt complet i amb un gran domini de totes les superfícies, té com a principal rival Rafael Nadal L’any 2017 posseïa el rècord de victòries en…
Kenenisa Bekele
Atletisme
Atleta etíop.
Corredor de fons, el 2002 guanyà el campionat del món de cros curt i llarg, i revalidà aquests títols en les edicions posteriors del 2003, 2004, 2005 i 2006, successió mai no aconseguida per cap altre atleta, i el 2008 recuperà el títol, perdut l’any anterior El 2003 guanyà la medalla d’or als campionats del món d’atletisme en els 10 000 m i fou bronze en la distància de 5 000 m El 2004 assolí l’or olímpic als Jocs d’Atenes en els 10 000 m i l’argent en els 5 000 El 2004 baté els rècords mundials dels 5 000 m 123735 min i 10 000 m 262031 min, que abans posseïa el seu compatriota…
Castell del Pujol (Navès)
Art romànic
Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’església del…
Castell de Rajadell
Art romànic
El terme del castell de Rajadell apareix citat el 950 castro Agello En canvi, dels senyors del castell no en sabem gran cosa, només que el 1025 apareix un Miró de Rajadell que no sabem si és el senyor eminent o bé un feudatari o un castlà No és fins al 1113 que figuren com a senyors del castell de Rajadell Pere i Ramon Folc, que eren membres de la família Cardona, amb la qual la família Rajadell tingué moltes vinculacions durant els segles següents En aquest mateix temps, al principi del segle XII, apareixen diversos personatges amb vinculacions feudals en el castell El 1123 és Berenguer…
Sant Apolinar (Sanaüja)
Art romànic
Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als…
Sant Josep de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…
Torre d’Albió (Llorac)
Art romànic
La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds…
Castell de Vilagrasseta (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de Cervera llegà el terme i el…
Santa Maria de Barbens
Art romànic
El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta època la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina