Resultats de la cerca

L’any 987 apareix esmentada per primera vegada Santa Maria de Valle Vitraria aquest nom es creia primer relacionat amb el vidre, però Balari i Jovany va arribar a la conclusió que vitraria era el nom de l’herba coneguda com a “morella roquera” i precisament la vall n’era plena Tot i així, a l’escut hi apareixen també dues copes de vidre Dins el territori de Barcelona, limitava amb Sarrià, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat del Vallès, i també era coneguda com a Sant Cebrià d’Aiguallonga l’actual Valldoreix perquè en depenia Probablement no fou destruïda durant la…

El nom de Sarrià aparegué per primera vegada en un document de l’any 986 Es tractava d’una venda “ en el terme de Sirriano ” L’església de Sant Vicenç surt esmentada l’any següent en el testament sagramental de Moció, el qual mana que es vengui el terreny al costat de l’església Sarrià pertanyia al territori de Barcelona La seva extensió era el doble de l’actual, ja que englobava moltes partides que posteriorment es convertiren en parròquies i, més tard, esdevindrien barris de la ciutat Pedralbes, les Corts i Sant Gervasi de Cassoles A partir del segle XI les cites són cada cop més freqüents…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn J M Melció L’església de Sant Miquel de Bustins, que es troba al cantó de llevant del cap de municipi, s’erigeix en un planell del vessant de llevant de la vall de Sant Aniol, a les envistes del Freixe i del santuari de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG681603 Per anar-hi cal agafar la carretera de les Planes d’Hostoles a Girona per la vall de Llémena Al quilòmetre 8 cal agafar la carretera de Sant Aniol de Finestres Des d’aquí cal seguir vers llevant fins a arribar a les Ferreries Cal travessar la riera de Llémena a la…

Situació Interior de l’església vers ponent amb un arc toral escanyat, element que denota l’origen preromànic de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble homònim, situat al sud de Bages de Rosselló i al nord de Banyuls dels Aspres Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 57” N - Long 2° 52’ 4,8” E Per a arribar a Sant Joan la Cella des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-9 en direcció al Voló A l’altura de Vilamulaca, a mà esquerra, s’ha d’agafar la carretera D-2, que en un curt recorregut porta fins al poble Història L’actual parròquia de Sant Joan la Cella és la…

Situació Portal del recinte del castell, obert a migdia, que dona accés a la plaça de l’església ECSA - JL Valls Les restes del castell i les muralles de Pollestres són situades al centre del poble, prop de l’església parroquial de Sant Martí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 22,2” N - Long 2° 47’ 43,8” E El poble de Pollestres és 7,5 km al sud-oest de Perpinyà per la N-9 PP Història La primera notícia històrica de Pollestres apareix en un precepte de Lluís el Tartamut del 8 de gener de 878 a favor de l’abadia d’Arles, en què confirmava a aquest monestir la possessió del territori de…

Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les…

Situació Vista general de l’edifici des del sector nord-oest ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és encimbellada dalt d’un serrat situat entre el torrent del Cementiri i la riera de Masquefa, a uns 500 m del poble vers el nord Mapa 35-15391 Situació 31TDF007964 Venint d’Igualada, poc abans d’arribar a Masquefa, al quilòmetre 15,7, a mà esquerra hi ha el trencall que mena al cementiri nou, des d’on, després de salvar un sifó molt pronunciat, hom arriba al cim del turó on s’aixeca la capella, acompanyada del vell fossar, a l’altra banda del torrent Cal demanar la clau de l’…

La vila de Riba-roja d’Ebre és situada a 76 m d’altitud, sobre una terrassa de gres i argila vermella, a la riba dreta de l’Ebre El seu antic castell, avui totalment desaparegut, és esmentat l’any 1153 com a límit del terme del castell de Miravet, donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers Aquesta donació feta pel comte no incloïa la fortalesa de Riba-roja, ja que formava part de la zona conquerida uns anys més tard Sota el govern del rei Alfons I, el castell de Ribaroja era vinculat a la comanda d’Ascó amb un grau de dependència difícil de determinar L’evolució històrica de…

Situació Interior de l’absis, molt malmès i mig cobert per la vegetació ECSA - MÀ Font Aquesta església és situada sota mateix de la caseria d’Herbera, prop de Benifonts Mapa 32-10 213 Situació 31TCH075045 S’hi arriba des de Noals, des d’on cal continuar la carretera parallela a la Valira 1 km més amunt surt un camí a mà dreta que porta a Benifonts Poc abans d’arribar a aquest poble, a la part alta d’un prat de dalla, hi ha l’església de Sant Pere, mig en ruïnes El trajecte és de 15 minuts des de la carretera MAF-XFG Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia del terme de…

Situació L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli urbà del poble de Llinars S’hi celebra culte regularment Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 La població de Llinars del Vallès s’ubica al quilòmetre 10,2 de la carretera C-251 de Granollers a Sant Celoni Història La parròquia de Santa Maria de Llinars és coneguda des de l’any 919 31 d’agost, en un document recollit en els Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona Es tracta d’una donació que un tal Fortuny fa de tot el que té i de si mateix a la casa de Santa Maria, situada al Vallès, a la vila de Santa Maria de Llinars L’any…