Sant Esteve de Vila-setrú (Manlleu)

Situació

Aquesta església, que antigament fou el centre d’una parròquia, avui es troba amb molt poca activitat religiosa.

Per anar-hi cal situar-se a Manlleu. Uns 100 m abans d’arribar a l’estació de la RENFE, surt un camí que porta al Mas Poquí i a Vila-setrú. L’església és sempre visible. Es troba a poc més de mig quilòmetre.

L’edifici figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-12 (294): x 39,6 —y 51,1 (31 TDG 396511). (JVV)

Història

Aquesta església es trobava situada en el terme de la ciutat de Roda, i a la desaparició d’aquest terme restà dins l’antic terme del castell de Manlleu, en el lloc de Corcó de Vila-setrú. Inicialment, fou unida a Santa Maria de Manlleu, però s’independitzà i exercí funcions parroquials, que conservà molt temps, per esdevenir sufragània de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, a la canònica de la qual estigué unida.

El lloc de Manlleu i l’església de Sant Esteve són documentats el 906 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu, a la qual el bisbe Idalguer subjectà l’església de Sant Esteve, màrtir, fundada al lloc que s’anomena Corcó (Corcolione). Entre les viles que havien de pagar delmes i primícies a l’església de Manlleu hi havia la vila de Setrú (villa quam vocitant Segetrudis) i la vila Corcó (villa de Corcolione).

L’església apareix com a parròquia ja entre els anys 1025 i 1050 i les funcions parroquials de l’església de Sant Esteve es troben citades l’any 1062 quan Gerall i la seva muller Adelgardis vengueren al levita Arnau un alou al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Esteve de Vila-setrú (Villa Segetrudis). Senyal que ja s’havia desprès de la vinculació inicial a la parròquia de Manlleu. Però després fou unida de nou a Santa Maria de Manlleu, quan aquesta havia esdevingut una canònica augustiniana. En aquesta situació l’església de Sant Esteve era administrada per un sacerdot dependent del prior, però conservà les funcions parroquials almenys fins el 1332, que la visità el bisbe de Vic, Galceran Sacosta.

La despoblació causada per la Pesta Negra motivà, segurament, que deixés la condició de parròquia i fos una simple sufragània de Manlleu, ja que en les llistes parroquials del 1361 i del 1438 ja no apareix com a tal.

L’edifici ha tingut diverses reformes, com la supressió de l’absis i la construcció de diverses capelles laterals, com la de sant Llorenç construïda el 1579, i després es degué construir la del Roser. El segle XVII s’aixecà una nova façana. El campanar primitiu fou destruït per un llamp el 1867, i provisionalment fou substituït per un d’espadanya aixecat sobre la façana de ponent fins que se’n construí un de nou que fou destruït el 1936 quan es tragueren les campanes. Aquest campanar fou reconstruït després. L’església segueix tenint culte com a sufragània de Santa Maria de Manlleu, i està ben conservada. (APF-ABC)

Església

Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Esteve de Vila-setrú és un exemplar molt modificat al llarg dels anys, tal com ja ha estat anotat. De l’edifici primitiu, constituït per una nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular, resten avui uns panys de mur, també amb notables modificacions, que deixen veure un aparell fet amb blocs de pedra de mides regulars, ben disposats a trencajunt de mitja peça a filades uniformes, tot formant un aparell molt ben agençat i harmoniós.

Pel que fa a la resta d’elements o bé han desaparegut o bé caldria una important campanya arqueològica, que encara és per a fer. (JVV)

Treballs de restauració posteriors

Per encàrrec del bisbat de Vic, els anys 1992 i 1993 es feren obres per a treure les humitats de l’església i s’aprofità el moment per a dur a terme una excavació arqueològica. Es recuperà la coberta de lloses original i es documentaren, tant a l’interior com a l’exterior de l’església actual, tombes antropomorfes datables entre els segles IX i X, abans de la construcció de l’edifici romànic. En el tram central de la coberta es localitzà una estructura quadrangular, construïda posteriorment al segle XI, que potser hauria tingut la funció de cimbori. Aquest element fou anul·lat en època moderna, en el moment que es construí la coberta de teules. (CSF-JPC)