Resultats de la cerca

Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El 1955 marxà a…

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el…

Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel El seu primer llargmetratge fou  O necem jiném ‘Dues vides’, 1963, al qual seguí  Sedmikrásky ‘Les margarides’, 1966, un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia Després d’ Ovoce stromu rajských jíme ’…

S’inicià en la música com a membre del cor de l’abadia de Westminster 1929-34, i prosseguí la seva formació musical al Clifton College de Bristol 1934-38 i al King’s College de Cambridge, on estudià orgue en 1939-40 Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capità en una divisió que participà en el desembarcament de Normandia 1944, acció per la qual fou condecorat Després de cinc anys de servei militar, retornà al King’s College durant dos anys El 1947 obtingué el lloc d’organista de la catedral de Salisbury, d’on passà a ocupar el mateix càrrec a la de Worcester 1950-57 En el…

És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia…

Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Budapest, on fou deixeble de P Kardos Debutà com a director el 1962 al teatre Vigszinház de la capital hongaresa i, més tard, amplià els seus estudis a Darmstadt el 1965 L’any següent prosseguí la seva formació a Colònia, on es quedà per a dirigir-hi l’orquestra de la ràdio, de la qual en fou assistent a partir del 1971 El 1979 Pierre Boulez el nomenà director de l’Ensemble InterContemporain de París Fou director convidat de l’Orquestra Simfònica de la BBC 1985-88, de l’Orquestra del Festival de Budapest 1992-95, de la Filharmònica…

Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia,  Rudé Pravo Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum ‘La casa agitada’, 1963 Prosseguí amb la novella Sekyrà ‘La destral’, 1966, on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim…

Fill de Ponç I i de Maria Girón succeí el seu germà Ermengol IX El seu nom era Roderic Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya posteriorment, Àlvar allegà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà 1256 amb Cecília , germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren…

De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta  Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña  Locura de amor 1948 per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón 1950, Pequeñeces 1950 i Teresa de Jesús 1951 Cal destacar també  Condenados 1953 dirigida per Manuel Mur Oti,…

Estudià disseny gràfic, i de 1945 a 1947 fou periodista per al diari Het Parool La seva primera novella De Avonden ‘Les tardes’, 1947, on descriu amb humor l’ambient rutinari de postguerra, fou guardonada amb el premi a la millor obra d’un escriptor jove, però també donà lloc a escàndols per les desinhibides descripcions en matèria sexual Arran d’aquesta reacció emigrà a la Gran Bretanya on, després d’un intent fallit d’escriure en anglès The Acrobat and Other Stories , 1956, retornà al seu país i prosseguí la seva obra, sempre envoltat de polèmica Obtingué un nou èxit amb Op…