Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
Carles Bellsolà i Batlle

Carles Bellsolà i Batlle, en la seva etapa al Calella (1922)
Autor desconegut / Arxiu Històric de Calella
Futbol
Futbolista.
Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats atlètiques i…
Trobes de mossèn Jaume Febrer
Literatura catalana
Llarg poema heràldic apòcrif, que descriu els escuts d’armes dels cavallers de la conquesta de València, pretesament escrit al segle XIII.
Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848 No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno Escritores del Reino de Valencia , quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot…
Manuel Maria Barbosa du Bocage
Literatura
Poeta portuguès.
Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort…
Felip I de Castella
Història
Arxiduc d’Àustria, sobirà dels dominis de la casa ducal de Borgonya (1482-1506), rei de Castella (1504-06).
Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a…
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons…
Ricard Torrents i Bertrana

Ricard Torrents i Bertrana
© Universitat de Vic
Literatura
Escriptor i estudiós de la literatura catalana.
Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…
,
assetjament sexual
Dret penal
Assetjament que constitueix un delicte contra la llibertat sexual.
Consisteix a sollicitar favors de naturalesa sexual per a si mateix o per a un tercer prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes en aquests àmbits En general és comès per homes sobre dones, atès el predomini que el sexe masculí sol tenir en la majoria de les societats, factor al qual de vegades hom afegeix altres de tipus biològic Associat sovint a la violència sexista , es donen tanmateix casos a la inversa, així com entre persones d’orientació homosexual Bé que…
Luigi Marescalchi
Música
Compositor i editor de música italià.
Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre fou correcta, i es…
Wilhelm Grosz
Música
Compositor austríac.
Després d’acabar els estudis a Viena, trobà feina com a director d’orquestra a l’Òpera de Mannheim 1920-21, període després del qual tornà a la capital d’Àustria, on es guanyà la vida com a pianista i compositor d’obres per a li per a concerts L’any 1928 es traslladà a Berlín, on es decantà per formes musicals més lleugeres El 1933 fou director del Kammerspiele Teatre a Viena, però, per raons polítiques, l’any següent se n’anà a viure a Londres fins el 1938, que emigrà als Estats Units Fou un dels primers compositors que incorporaren elements jazzístics a les seves obres També s’…
Louis-Joseph-Ferdinand Hérold
Música
Compositor francès.
Començà a estudiar piano amb el seu pare, el pianista i compositor François-Joseph Hérold, i a l’edat de set anys ja havia fet les seves primeres composicions El 1806 entrà al Conservatori de París, on estudià amb L Adam piano, R Kreutzer violí, CS Catel harmonia i E Méhul composició El 1812 interpretà el seu Concert per a piano al Théâtre Italien, i guanyà el Premi de Roma amb la cantata La duchesse de La Vallière La seva estada a Roma s’escurçà per raons de salut, i es traslladà a Nàpols, on compongué la primera òpera, La gioventù di Enrico V 1815 De tornada a París viatjà per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina