Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
Josep Iglésias del Marquet i Olomí
Literatura catalana
Crític i poeta.
Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelona i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia…
,
Contracte per a la direcció de les obres de la catedral de Tortosa
Art gòtic
Data 7 de gener de 1490 El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte o Comte, de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat Capítols concordats per e entre lo venerable capítol de la sglésia de Tortosa, ab intervenció e consentiment de l’honorable en Johan Jordà, de la present ciutat ciutadà, major de dies, procurador del reverent micer Johan Girona, doctor, clergue de la cambra apostòlica, de una part e…
música xilena
Música
Art musical conreat a Xile.
Ultra la música autòctona, d’una gran riquesa rítmica i sobrietat melòdica, encara ben viva entre els indis araucans, Xile posseeix un repertori tradicional de música popular molt ric, dins el qual es destaca la cueca , dansa nacional cantada Un dels primers compositors és José Zapiola, autor de música eclesiàstica i d’himnes cívics la seva personalitat dominà la vida musical xilena del s XIX Elscompositors més significatius de la música xilena del s XX són Enrique Soro 1884-1954, Alfonso Leng 1884, Pedro Humberto Allende 1885-1966, Carlos Isamitt 1887 i Domingo Santa Cruz 1899…
sacarímetre
Química
Medicina
Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.
En sacarimetria hom utilitza una variant de polarímetre, basada en l’ús d’un sistema compensador, constituït per un prisma de quars, el qual pot girar, i que es troba situat entre l’analitzador i el polaritzador, els quals resten fixos En l’anàlisi, hom fa girar el cristall de quars un cert angle fins a arribar a una total compensació de la rotació de la llum polaritzada provocada per la solució de sucre Com que el quars presenta un poder dispersador de la llum molt semblant al dels sucres, hom pot fer servir llum policromada Per a determinar la quantitat de sucre en l’orina, ultra…
boletàcies
Micologia
Família de fongs que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb fongs de peu central i porus ben formats.
Comprèn, ultra el gènere Gyroporus , l’ampli gènere Boletus , actualment escindit en diversos subgèneres, amb moltes espècies comestibles, com el sureny, i algunes poques de tòxiques, com el matagent Boletàcies més destacades Boletus Tubiporus aereus sureny fosc B Xerocomus badius cigró , sureny B Ixocomus bovinus molleric , moixí B Xerocomus chrysenteron mataparent de carn daurada B Krombholzia duriusculus B Krombholzia aurantiacus abró , tremolí B Tubiporus erythropus mataparent de cama vermella B Tubiporus edulis cep , siureny, siuró, sigró, pinetell, cep, mollerol B Ixocomus…
dharma
Hinduisme
Terme fonamental de la teologia vèdica el significat del qual és molt divers.
Originàriament i etimològicament coincideix amb el ṛta , llei de veritat que suporta tot el cosmos, i equival a la llei del sacrifici Dotat d’un sentit essencialment moral, el dharma no pot ésser transgredit sense que hom deixi d’ésser ari i esdevingui vṛta, dāsa o pāni , és a dir, una entitat netament demoníaca Ultra significar la llei moral universal, dharma esdevé també sinònim del codi de conducta particular d’un individu o d’un grup El Mahabharata el defineix, en aquest sentit, com el deure acomplert pel seu valor intrínsec Entre els significats de dharma sobresurten els de virtut,…
Alberto Sordi
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic italià.
Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M…
Sant Martí del Brull

Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del…
pista
Esport
Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.
En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms…
pigment

Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina