Resultats de la cerca

Situació Petita església parroquial que corona un puig a la part alta de la població, cosa que la fa visible des de tots costats ECSA - A Roig L’església parroquial queda situada a la part més alta del poble de Cabdella, sobre un penyal de roca ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH346045 Història El primer esment, indirecte, del lloc i de l’església de Cabdella és de l’any 1042, quan Salla, clergue de Cabdella, apareix en l’acta de consagració del monestir de Santa Maria de Senterada Es troba un nou esment l’any 1131, quan Pere Bernat, prevere de Cabdella, i els seus germans, donaren a Santa Maria…

Situació i presentació El municipi de Santa Margarida i els Monjos anomenat també els Monjos és situat al SW de la comarca de l’Alt Penedès Té una extensió de 17,2 km 2 i limita al N amb els termes de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès, a l’E amb Vilafranca del Penedès i amb Olèrdola, al S i SW amb Castellet i la Gornal i a l’W amb Castellví de la Marca El poble dels Monjos és el cap d’un municipi caracteritzat per la proliferació de diversos nuclis de poblament Els habitants, però, es concentren especialment en els pobles dels Monjos i la Ràpita El terme és travessat per la carretera…

Situació Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi J Recarens Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m Mapa 365M781 Situació 31TDG796207 APF Història El 1158 aquest monestir consta ja…

Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…

Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…

Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de llevant Aquesta foto fou feta la primavera del 1978, durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el recinte del que era el castell de Sallent Història Sembla que inicialment fou l’església parroquial del terme, però aviat perdé aquesta categoria per esdevenir capella castellera Passà del domini comtal als senyors del castell, al monestir de l’Estany i finalment al bisbe de Vic El lloc és documentat des del 955 i l’església apareix esmentada el 1022, sota l’advocació de Sant Esteve, quan la…

Situació i presentació El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km 2 , es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Al terme tradicional, de 27,47 km 2 , el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km 2 , sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l’origen en el monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguja El terme d’Albanyà comprèn el poble del…

Situació El santuari de Santa Maria de la Quar es troba emplaçat a la punta d’un cingle, a 1 069 m d’altitud, al costat nord-oriental del terme, encimbellat damunt una gran mola rocosa, en una esplanada delimitada per un cingle que és tallat verticalment i deixa una altura de més de 100 m damunt el coll de Jovell Des d’aquí l’indret es converteix en un excellent mirador que domina tota la vall de Merlès, la comarca del Berguedà i el Pirineu No n’indiquem el camí puix que del santuari no en resta cap vestigi romànic i la imatge romànica que n’ha pervingut es conserva actualment a l’església de…

La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…

Situació Vista del poble presidit per l’església Es tracta d’un dels pocs nuclis de població d’Andorra que conserven una estructura purament pirinenca JM Ubach El poble de Pal és el més alt del terme es troba a 1 551 m d’altitud Es un poble esglaonat, arrecerat a la muntanya i de cara al sol, a migdia El nucli del poble és presidit per l’església Per a arribar a Pal cal agafar la carretera que va d’Andorra la Vella a la Maçana i des d’aquí, la que puja a Erts, que hom trobarà a mà esquerra En arribar a Erts, un trencall que hi ha a mà esquerra hi porta Totes les carreteres són perfectament…