Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
Aós de Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de SantPere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi…
Sant Joan dels Balbs

L’església de Sant Joan
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’W del pla de la Pinya.
L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya
La Torre d’Erasús (la Seu d’Urgell)
El lloc d’Erasús és conegut des del segle X, però no és fins el 1050 que és documentada la torre d’Erasús Ermengarda, filla del vescomte Isarn de Pallars, l’havia deixat al seu marit Arnau Dacó, identificat com a senyor de Montferrer Com que Erasús era inclosa dins el terme de Castellciutat, és possible que al principi del segle XII, quan aquest passà al vescomtat de Castellbò, la vila d’Erasús també s’hi integrés
Udalard I
Història
Vescomte de Barcelona (~985—~1014), fill del vescomte Guitard i de Geriberga.
El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI
Adraén

Vista general del poble d’Adraén (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), el més alt de la vall de la Vansa, emplaçat a 1 434 m d’altitud a la capçalera del riu de Bona, sota el cap de la Fesa, al sector més occidental del Cadí.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell Al fossar del poble es troben els vestigis de la capella de Santa Margarida, romànica Hom fa festa major el primer diumenge de novembre El castell d’Adraén, documentat des del segle XII, era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Dins el terme parroquial d’Adraén hi ha la capella de Sant Salvador
Solans
Llogaret
Llogaret del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), al SW del terme, dins l’antic terme de Guils de Cantó.
És situat a l’esquerra del riu de Solans , afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó Segons un document del 1159, que esmenta les fortificacions del vescomtat de Castellbò, posseïa un castell, del qual sembla que no en queden restes Aigua amunt del nucli hi ha l’església de Sant Joan i Sant Miquel i aigua avall hi ha l’església de Santa Eugènia de Solans
la Fenolleda

Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…
Castell de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a…
Colomer de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Situació Colomer medieval de torre, força ben conservat ECSA - A Villaró Aquesta construcció es troba en un serradet, al cap del poble Mapa 35-10216 Situació 31TCG804959 Per arribar a Bescaran cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada a l’església de Sant Martí de Bescaran El colomer es veu perfectament a dalt de tot del poble, i s’hi accedeix agafant el camí de bast de Bescaran a Arcavell Història Tenim un testimoni indirecte de l’origen medieval d’aquest colomer, gens diferent dels de la resta de la zona El 1497 va redactar-se un capbreu a Bescaran, en el qual una de…
Castell de la Torre (Sort)
Art romànic
La història del castell de la Torre es vincula al conjunt de la Vall d’Àssua, que a la mort del comte Sunyer l’any 1011 és debat entre les dues branques de comtes rivals i que finalment, al segle XI, restarà definitivament en mans dels comtes de Pallars Sobirà Efectivament, el castell de la Torre consta entre la resta de castells de la vall en la venda feta entre el 1011 i el 1035 pel comte Ramon IV de Pallars Jussà al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà Però vers el 1088 el comte Ramon V de Pallars Jussà l’infeudà a Guit Ató d’Àssua, el qual es comprometia a reconèixer el domini eminent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina